8 Ahuir de paret

Del fotopoemari Vers un trànsit nou el temps s'arresta: parlen els ulls, el huité fotopoema: Ahuir de paret.

Ahuir de paret

casualment disposat.

 

Una ficció

guarda la sort incerta

d'albats mundanals.

 

L'instant ingenu

es trufa maliciós;

la realitat

és present i futura

en un manifest tràgic.

 

 

7 Mur de franquesa

Del fotopoemari Vers un trànsit nou el temps s'arresta: parlen els ulls, el seté fotopoema: Mur de franquesa.

Mur de franquesa

cansat d'ignomínia.

 

Cal·ligrafia

d'un crit contestatari

de tot un poble.

 

Llengua petita,

t'encabotes a salvar

els mots del passat:

en la subsistència,

incessant la revolta.

 

 

 

5 Clama la paret

Del fotopoemari Vers un trànsit nou el temps s'arresta: parlen els ulls, el cinqué fotopoema: Clama la paret.

Clama la paret

per a dir-hi la seua. 

 

 Proclamat resta

devers uns actes injusts

el dissentiment.

 

Exclamació

rupestre que concentra

l'enuig ciutadà.

Surt anònima la veu

de la consciència.

 

 

 

 

4 Els plaers de la taula

 Del fotopoemari Vers un trànsit nou el temps s'arresta: parlen els ulls, el quart fotopoema: Els plaers de la taula.

 

"Els plaers de la taula

es satisfan a voltes

amb humilitat:

íntim, el ritus prova

algun viatger.

 

L'àpat congria

senzilla l'aparença

i just l'aliment.

 

Closos els ulls flueixen

sinestèsies."

 

 

2 El temps s'arresta

Del fotopoemari Vers un trànsit nou el temps s'arresta: parlen els ulls, el segon fotopoema: El temps s'arresta.

 

"El temps s'arresta

en un intent estètic

de reflexió."

 

 

1 No és sobrer res

Del fotopoemari Vers un trànsit nou el temps s'arresta: parlen els ulls, el primer fotopoema: "No és sobrer res".

 

"No és sobrer res

quan amb destret

parlen els ulls."

 

 

No hi ha silenci del Carles Mulet

Un altre videolit.

Mussol a les ruïnes 2 del Joan Navarro

 Més videolits.

Serenata al clar de lluna de la Maria Josep Escrivà

 Continuen els videolits, ara del poemari Sempre és tard de la Maria Josep Escrivà.

Hom radical del Pere Ciscar

Després de tants anys d'abandonament dels projectes de música i poesia, reprenc les ganes amb un projecte amb vídeo inclós.

Sulpícia

I tanmateix no paresc haver estat pocs dies abans

igualment per a tu, llum meua, preocupació bullent;

si he comés en tota la joventut estúpida alguna cosa,

de què confesse penedir-me'n més,

és que anit que vaig deixar-te sol,

dissimulara la meua ardor amorosa.

Ne tibi sim, mea lux, aeque iam fervida cura

ac videor paucos ante fuisse dies,

si quicquam tota commisi stulta iuventa,

cuius me fatear paenituisse magis,

hesterna quam te solum quod nocte reliqui,

ardorem cupiens dissimulare meum.

Sulpícia 5

 ¿No és a tu, Cerint, honesta la cura de la teua jove,

ja que la calor colpeja el meu cos feble?

Ai! Altrament jo malalties tristes vèncer no desitjaria,

llevat que pense si tu també vols.

Però ¿què em beneficiaria vèncer les malalties,

si tu pots suportar els nostres mals, insensible, en el pit?

 

Estne tibi, Cerinthe, tuae pia cura puellae,

quod mea nunc vexat corpora fessa calor?

A! ego non aliter tristes evincere morbos

optarim, quam te si quoque velle putem.

At mihi quid prosit morbos evincere, si tu

nostra potes lento pectore ferre mala?

 

Sulpícia 4

Done gràcies (ja que molt incurós te m'alliberes)

que de sobte ni malament muira jo atrotinada.

Que siguen per a tu neguit més puixant les faldes

i la bagassa humil amb cabasset que la Sulpícia, filla del Servi:

Neguitosos estan per nosaltres, a qui es fa penós

que jo pare en llit inconegut, la causa més grossa. 

Gratum est, securus multum quod iam tibi de me

permittis, subito ne male inepta cadam.

Sit tibi cura togae potior pressumque quasillo

scortum quam Servi filia Sulpicia:

Solliciti sunt pro nobis, quibus illa dolori est,

ne cedam ignoto, maxima causa, toro.

Sulpícia 3

Saps que el viatge trist de la jove s'ha descartat?

Ja se'm permet en el seu aniversari ésser a Roma.

Que siga celebrat amb tots nosaltres aquell aniversari,

que ni imaginant ara per sort et ve. 

Scis iter ex animo sublatum triste puellae?

natali Romae iam licet esse suo.

Omnibus ille dies nobis natalis agatur,

qui nec opinanti nunc tibi forte venit.

Sulpícia 2

L'aniversari odiat s'acosta, que trist de celebrar

serà en el camp enutjós i sense el Cerint.

Més dolç que la ciutat què hi ha? Siga un mas

apte per a una jove i un riu fred en un conreu d'Arezzo?

Que et descanses, Messal·la, ja per excés recelós de jo;

gens apropiats, parent cruel, són aquests viatges.

Arrossegada llavors, l'ànim i el sentit meus deixe,

tant com no vols permetre que siga la meua voluntat.

Invisus natalis adest, qui rure molesto

et sine Cerintho tristis agendus erit.

Dulcius urbe quid est? an villa sit apta puellae

atque Arretino frigidus amnis agro?

Iam nimium Messalla mei studiose, quiescas,

non tempestivae, saeve propinque, viae!

Hic animum sensusque meos abducta relinquo,

arbitrio quamvis non sinis esse meo.

Sulpícia 1

Dies arrere vaig ser convidat a participar en un recital de poesia dins un jaciment arqueològic. La proposta venia del curador, el denier Josep Antoni Ahuir, que hi treballa durant els mesos de l'estiu, en una mostra afegida de donar més vida i publicitat el lloc, situat vora mar dels Poblets. La meua intervenció no va ser la lectura de poemes meus, sinó que vaig pensar que seria adient, atesa la natura del lloc, recitar algun autor llatí. Vaig triar immediatament una dona poeta però la realitat va demostrar que en l'imperi romà la poesia era vetada a les dones i que d'aquestes no hi han texts literaris. Bé, llevat de dos casos: del primer, la poeta es diu Sulpícia i només se n''han conservat poemes inclosos en una antologia dita Corpus Tibullianum i que podeu llegir ací; del segon, es diu també Sulpícia, però no n'han sobreviscut texts.

Quan he tirat mà de la xarxa per a trobar els texts de la primera Sulpícia i poder recitar-los m'he trobat que en català, no n'hi ha res. Ni blogs, ni Viquipèdia ni altres webs en transcriuen poemes, cosa que sí que fan l'anglés, el castellà, el francés, l'italià, per exemple. Sí que és cert que la dita Sulpícia ha estat traduïda al català, a càrrec de la Fundació Bernat Metge, però el googlebooks només en permet llegir el primer poema, amb la qual cosa he hagut de traduir jo els poemes.

La meua intenció en els escrits següents (en seran sis) serà publicar les traduccions aquestes meues. No sóc expert en llatí i si hi han incorreccions, apreciaré les indicacions. 

 

A la fi vinguda és l'amor, la qual em siga

reputació haver amagat per vergonya que denudar a algú.

Suplicada la Citerea pels meus versos

la va portar i dipositar en el nostre si.

Va complir la promesa la Venus: que el meu goig conte,

si es dirà d'algú que no va tenir el seu.

No vulga jo lliurar en tauletes segellades res,

perquè no ho llija ningú abans que el meu.

Però haver pecat agrada; és avorrit posar cara de reputació:

seré dita que vaig ésser digna amb un digne.

Tandem venit amor, qualem texisse pudori

quam nudasse alicui sit mihi fama magis.
Exorata meis illum Cytherea Camenis
adtulit in nostrum deposuitque sinum.
Exsolvit promissa Venus: mea gaudia narret,
dicetur siquis non habuisse sua.
Non ego signatis quicquam mandare tabellis,
ne legat id nemo quam meus ante, velim,
sed peccasse iuvat, vultus conponere famae
taedet: cum digno digna fuisse ferar.

Programa 3: Maria Josep Escrivà

La Maria Josep Escrivà és una poeta de la Safor que té molts llibres publicats. M'agrada perquè dels seus llibres es poden treure històries de situacions de la vida real. Aquest llibre colpeix per aquesta raó.





Música: Ewa Demarczyk śpiewa piosenki Zygmunta Koniecznego, d'Ewa Demarczyk.

Programa 2: Christelle Enguix

La Christelle Enguix és una poeta de la Safor que té dos llibres editats. M'agrada perquè fa servir poemes narració, carregats de metàfores alhora profundes i naïfs. També m'agrada perquè s'hi pot llegir una història.

Música: Emfílios érotas, de Kharis Alexiu

Programa 1: Joan Brossa

El Joan Brossa ha estat u dels poetes que més m'han impactat i han influenciat la meua poesia. De la seua obra no m'agrada tot, això no obstant hi han uns quants llibres i poemes visuals i objectes que m'han deixat bocabadat i sense paraules.

Música: Miscel·lània de Hedningarna.

Ací em pariren i ací estic

Amb l'avinentesa de l'any Vicent Andrés Estellés, al llarg d'aquests mesos aniré penjant ací poemes d'ell traduïts al grec i recitats en aquesta llengua. Confie fer bé la traducció i la recitació. El primer poema és "Ací em pariren i ací estic" del Llibre de meravelles. La lletra al català és treta del web del cantant Natxo Gironés.

Ací em pariren i ací estic.

I com que em passen certes coses,

ací les cante, ací les dic.

Ací em pariren, ací estic.

Ací treballe i done besos.

Ací agonitze i ací em ric.

Ací defense unes collites.

Deu veritats i quatre mites.

Ací em pariren i ací estic,

pobre de béns i ric de dies,

pobre de versos, d’afanys ric.

Cante l’amor i les parelles

que viuen, beuen i se’n van.

Cante un amor de contraban.

Cante l’amor, cante els amants.

No sé tampoc si açò són cants.

Dic les coses que vénen, van,

tornen un dia, altre se’n van,

l’esperança de contraban.