Sulpícia 2

L'aniversari odiat s'acosta, que trist de celebrar

serà en el camp enutjós i sense el Cerint.

Més dolç que la ciutat què hi ha? Siga un mas

apte per a una jove i un riu fred en un conreu d'Arezzo?

Que et descanses, Messal·la, ja per excés recelós de jo;

gens apropiats, parent cruel, són aquests viatges.

Arrossegada llavors, l'ànim i el sentit meus deixe,

tant com no vols permetre que siga la meua voluntat.

Invisus natalis adest, qui rure molesto

et sine Cerintho tristis agendus erit.

Dulcius urbe quid est? an villa sit apta puellae

atque Arretino frigidus amnis agro?

Iam nimium Messalla mei studiose, quiescas,

non tempestivae, saeve propinque, viae!

Hic animum sensusque meos abducta relinquo,

arbitrio quamvis non sinis esse meo.