400 de circumstàncies

Dies arrere l'Àngels Gregori em va convidar a participar en un recital de poesia que es farà al final del mes a Oliva per a commemorar la data cabdal al nostre país de l'expulsió dels moriscs. Malauradament, per raons de faena i d'estudis no podré assistir-hi. Jo havia creat un poema al tall de l'esdeveniment, però com que no hi aniré i com que és un poema tan i tan específic, doncs, perquè no es perda en el calaix i atesa la freqüència tan espaiada amb què aporte poemes al blog aquest, ací l'escric (i no recite).

Digues, quin mèrit ha tingut
que no menjàrem carn de porc?
Quin orgull podríem demostrar
negant a la boca que tastara el vi?

Amb el disgust de la impotència,
amb la recança,
volia poder recordar només
aquesta part anecdòtica d'uns retrets.
Però hom no pot foragitar
allò que realment dol,
allò que fa mal de veres.

De què ha servit pregar cinc voltes al dia,
si no hi havia ningú que escoltara?
Per què ens hem jugat la vida de blanc per la negra,
si no hi era ningú per a considerar-ho?

Abatut per la pena del segle que s'ensorra
va entendre que la fe és un miratge,
perquè la força està en els fets de l'home,
i no en la confiança en les promeses intangibles:
a la terra l'home disposa el món
i ell no era dels qui disposaven.

Del tacte d'una clau recorda una esperança,
malaguanyada,
i animal de records, a hores d'ara
convindria que la indiferència
l'embolcallara.

Haikú 1

L'any passat em vaig presentar al concurs de Haikús d'Olot. Era la primera volta que feia aquesta mena de composició; ací teniu el primer.

Música: "Phat Bass" de Warp Brothers

Segària

Fa un any em van demanar col·laborar en una antologia de poesia que tenia com a tema el país des d'un punt de vista del paisatge, de la transformació ambiental, de l'acció humana, etc. Jo hi vaig presentar un poema que seguia la línia del Dos poals, i amb molta mà esquerra em van demanar de posar-n'hi un altre, ja que no encaixava amb el conjunt del poemari. No em va agradar gaire la proposta, però hi vaig cedir. El vaig refer i els el vaig enviar.

Ja fa un any que encara no ha eixit el poemari, no sé si es publicarà o no, i com que tarden a treure'l, doncs no vull esperar-me més. Ací el teniu.

Música, "Petit homenet de muntanya", Joan Miquel Oliver.

Propietats de l'Ikea

Va ser u d’aquells dies que no estava gaire fi abans de començar les classes. No m’esperava un bon dia, havia començat ja la carrera dels exàmens als alumnes i s’acostava la pressió de corregir i fer-me mala sang del desastre de notes. Abans de començar el dia m’agrada mirar el correu, i va ser quan em vaig trobar el poema. Puc dir que em va alegrar els moments d’abans començar la classe.

Pel que fa a la versió, està molt ben trobada i ben recreada. Ha estat una gran faena.

Música: “Graucholorfen”, de Hedningarna.

L'obscé

Aquest juny d'enguany s'ha presentat poètic del tot. El divendres passat el grup de recitadors Tràfex vam tornar a recitar al Verger, amb una altra proposta poètica fora de l'habitual. La setmana que ve participaré en la presentació d'un llibre a Gandia i el sendemà a Oliva recitaré un parell de poemes. Per a celebrar-ho penjaré un vídeo poema dels que vam fer l'any passat al Verger (recordeu el poema "Sentiment", penjat fa poc també).

"L'obscé" pertany al poemari Flors a casa de Maria Josep Escrivà, i parteix d'una anècdota casolana del moment de depilar-se. Mentre el preparava per a recitar em va vindre al cap que era un poema que podia ser dit d'una manera totalment diferent, que podia ser vist com una narració. Pensat i fet, vaig arreplegar tot un seguit de fotos relacionades (i conegudíssimes) i vaig fer açò.

La caverna

Dies arrere s'ha celebrat el dia mundial de la poesia, i també fa no res s'ha fet el poefesta d'Oliva. Aprofitant l'avinentesa vull aportar alguna cosa poètica, i per això penjaré un poema d'Isabel Garcia Canet.

Vaig conéixer-la (de manera conscient) fa ja més de quatre anys a Reus. Després va passar el temps i va ser per la tardor de l'any de Frankfurt que vaig estretir-ne el contacte poètic. Al remat, l'any passat vaig triar uns poemes seus del llibre Claustre per al recital de poesia que vaig fer a la Universitat de Leicester, organitzat per l'Anna Vives, lectora de català allí.

El poema que he penjat m'agrada, em recorda les classes del COU quan féiem filosofia i el professor ens explicava el mite de la caverna, aquells anys de jovenesa i de majoria d'edat. Tel·lúric.

Música: A split second, "Flesh"

La ciutat

Fent pràctiques per a l'oral de demà.

Sentiment

(a petició d'uns lectors del blog aquest)