dilluns, 28 de novembre del 2016

Sulpícia

I tanmateix no paresc haver estat pocs dies abans
igualment per a tu, llum meua, preocupació bullent;
si he comés en tota la joventut estúpida alguna cosa,
de què confesse penedir-me'n més,
és que anit que vaig deixar-te sol,
dissimulara la meua ardor amorosa.


Ne tibi sim, mea lux, aeque iam fervida cura
ac videor paucos ante fuisse dies,
si quicquam tota commisi stulta iuventa,
cuius me fatear paenituisse magis,
hesterna quam te solum quod nocte reliqui,
ardorem cupiens dissimulare meum.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Gràcies per ser bon professor.

dospoals ha dit...

Agraïsc molt el teu pensament. De retruc, hauria tingut més plaer de saber-te el nom. Amb tot, desitge que et vaja bé onsevulla que vages i qualsevulla que faces.

Salutacions.