I
tanmateix no paresc haver estat pocs dies abans
igualment
per a tu, llum meua, preocupació bullent;
si
he comés en tota la joventut estúpida alguna cosa,
de
què confesse penedir-me'n més,
és
que anit que vaig deixar-te sol,
dissimulara
la meua ardor amorosa.
Ne tibi sim, mea lux, aeque iam fervida cura
ac videor paucos ante fuisse dies,
si quicquam tota commisi stulta iuventa,
cuius me fatear paenituisse magis,
hesterna quam te solum quod nocte reliqui,
ardorem cupiens dissimulare meum.
2 comentaris:
Gràcies per ser bon professor.
Agraïsc molt el teu pensament. De retruc, hauria tingut més plaer de saber-te el nom. Amb tot, desitge que et vaja bé onsevulla que vages i qualsevulla que faces.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada