Mussol a les ruïnes 2 del Joan Navarro

 Més videolits.

Serenata al clar de lluna de la Maria Josep Escrivà

 Continuen els videolits, ara del poemari Sempre és tard de la Maria Josep Escrivà.

Hom radical del Pere Ciscar

Després de tants anys d'abandonament dels projectes de música i poesia, reprenc les ganes amb un projecte amb vídeo inclós.

Sulpícia

I tanmateix no paresc haver estat pocs dies abans

igualment per a tu, llum meua, preocupació bullent;

si he comés en tota la joventut estúpida alguna cosa,

de què confesse penedir-me'n més,

és que anit que vaig deixar-te sol,

dissimulara la meua ardor amorosa.

Ne tibi sim, mea lux, aeque iam fervida cura

ac videor paucos ante fuisse dies,

si quicquam tota commisi stulta iuventa,

cuius me fatear paenituisse magis,

hesterna quam te solum quod nocte reliqui,

ardorem cupiens dissimulare meum.

Sulpícia 5

 ¿No és a tu, Cerint, honesta la cura de la teua jove,

ja que la calor colpeja el meu cos feble?

Ai! Altrament jo malalties tristes vèncer no desitjaria,

llevat que pense si tu també vols.

Però ¿què em beneficiaria vèncer les malalties,

si tu pots suportar els nostres mals, insensible, en el pit?

 

Estne tibi, Cerinthe, tuae pia cura puellae,

quod mea nunc vexat corpora fessa calor?

A! ego non aliter tristes evincere morbos

optarim, quam te si quoque velle putem.

At mihi quid prosit morbos evincere, si tu

nostra potes lento pectore ferre mala?

 

Sulpícia 4

Done gràcies (ja que molt incurós te m'alliberes)

que de sobte ni malament muira jo atrotinada.

Que siguen per a tu neguit més puixant les faldes

i la bagassa humil amb cabasset que la Sulpícia, filla del Servi:

Neguitosos estan per nosaltres, a qui es fa penós

que jo pare en llit inconegut, la causa més grossa. 

Gratum est, securus multum quod iam tibi de me

permittis, subito ne male inepta cadam.

Sit tibi cura togae potior pressumque quasillo

scortum quam Servi filia Sulpicia:

Solliciti sunt pro nobis, quibus illa dolori est,

ne cedam ignoto, maxima causa, toro.

Sulpícia 3

Saps que el viatge trist de la jove s'ha descartat?

Ja se'm permet en el seu aniversari ésser a Roma.

Que siga celebrat amb tots nosaltres aquell aniversari,

que ni imaginant ara per sort et ve. 

Scis iter ex animo sublatum triste puellae?

natali Romae iam licet esse suo.

Omnibus ille dies nobis natalis agatur,

qui nec opinanti nunc tibi forte venit.