Aquest és u de tants poemes que tinc de circumstàncies. L'he recordat aquests dies i he decidit recuperar-lo.
No tindrem mai por de la tramuntana
que unfla les veles i brama en la muntanya
que gela les cases i tanca la gana.
Deixarem que ens abrace de manera tendra,
que ens calme dolça,
que ens cobrisca delicada.
Amorosits, no tindrem mai por de la tramuntana
perquè ens adorm amb la música
i ens escalfa l'ànima.
