¿No
és a tu, Cerint, honesta la cura de la teua jove,
ja
que la calor colpeja el meu cos feble?
Ai!
Altrament jo malalties tristes vèncer no desitjaria,
llevat
que pense si tu també vols.
Però
¿què em beneficiaria vèncer les malalties,
si
tu pots suportar els nostres mals, insensible, en el pit?
Estne tibi, Cerinthe, tuae pia cura puellae,
quod mea nunc vexat corpora fessa calor?
A! ego non aliter tristes evincere morbos
optarim, quam te si quoque velle putem.
At mihi quid prosit morbos evincere, si tu
nostra potes lento pectore ferre mala?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada