dilluns, 31 d’octubre del 2016

Sulpícia 4

Done gràcies (ja que molt incurós te m'alliberes)
que de sobte ni malament muira jo atrotinada.
Que siguen per a tu neguit més puixant les faldes
i la bagassa humil amb cabasset que la Sulpícia, filla del Servi:
Neguitosos estan per nosaltres, a qui es fa penós
que jo pare en llit inconegut, la causa més grossa. 


Gratum est, securus multum quod iam tibi de me
permittis, subito ne male inepta cadam.
Sit tibi cura togae potior pressumque quasillo
scortum quam Servi filia Sulpicia:
Solliciti sunt pro nobis, quibus illa dolori est,
ne cedam ignoto, maxima causa, toro.

dilluns, 17 d’octubre del 2016

Sulpícia 3

Saps que el viatge trist de la jove s'ha descartat?
Ja se'm permet en el seu aniversari ésser a Roma.
Que siga celebrat amb tots nosaltres aquell aniversari,
que ni imaginant ara per sort et ve. 


Scis iter ex animo sublatum triste puellae?
natali Romae iam licet esse suo.
Omnibus ille dies nobis natalis agatur,
qui nec opinanti nunc tibi forte venit.

dilluns, 3 d’octubre del 2016

Sulpícia 2

L'aniversari odiat s'acosta, que trist de celebrar
serà en el camp enutjós i sense el Cerint.
Més dolç que la ciutat què hi ha? Siga un mas
apte per a una jove i un riu fred en un conreu d'Arezzo?
Que et descanses, Messal·la, ja per excés recelós de jo;
gens apropiats, parent cruel, són aquests viatges.
Arrossegada llavors, l'ànim i el sentit meus deixe,
tant com no vols permetre que siga la meua voluntat.


Invisus natalis adest, qui rure molesto
et sine Cerintho tristis agendus erit.
Dulcius urbe quid est? an villa sit apta puellae
atque Arretino frigidus amnis agro?
Iam nimium Messalla mei studiose, quiescas,
non tempestivae, saeve propinque, viae!
Hic animum sensusque meos abducta relinquo,
arbitrio quamvis non sinis esse meo.