diumenge, 27 de juliol del 2008

Moviment ràpid

Aquest poema tanca la primera part del Dos poals. La veu poètica ha mostrat amb tristesa com ha quedat el camp després de tants poemes i considera que no hi ha imatge més aclaridora que algunes de les que Dalí pinta: per exemple, hom podria recordar, d’entre altres, la dels rellotges.


dilluns, 21 de juliol del 2008

El meu món

La veu poètica vol fer saber quin és l’estat d’ànim que té. Vol mostrar als lectors de quina manera es sent i ho fa amb aquesta mena de diàleg desfigurat, en què la veu poètica fa servir el títol del poema per a parlar primer (dins la concepció poètica de la veu hi ha el joc que poden donar els títols, com han fet Calders i Monzó en els seus contes, molts d’aquests comprensibles quan s’interpreten aquests títols) i el diàleg es fa efectiu amb el mateix poema, quan la persona interpel•lada respon a la veu poètica. Una altra volta la ironia i la mala llet.



dimarts, 15 de juliol del 2008

Ramon

Dues parts funcionen independents però alhora lligades en aquest poema. Que la veu poètica cite Ramon Llull no és una mostra de pedanteria literària (no li agraden molt els temes de les poesies d’aquell), sinó una troballa d’una ànima bessona en aquest món de la lletra en el qual reflectir-se. Cadascú ha pres un paper i fa el possible per a dur-los a terme. Al remat, també la veu poètica sap defensar-se dels atacs: qui ha llegit el llibre (o ha començat a sentir-lo) deu haver comprovat de quina manera la ironia i el joc són un bon escut.


dimecres, 9 de juliol del 2008

La garsa i l'esmerla



Aquest poema és també u dels habituals als llibres de text per a treballar la poesia a l’institut. És un poema preciós, però em fa la sensació que per les ments de l’alumnat passa sense pena ni glòria: fet i fet, és com una peça de música clàssica que només acaba assaborint un grup de gent que tinga una sensibilitat un poc afinada. Al capdavall, els adolescents també pateixen del mal d’amor i pateixen per si algú els estima o no, els fa cas o no; tanmateix ells es senten més còmodes (entenen més) altres poemes o cançons, un tant més prosaics i no tan exigents.

Si al remat hi afegim la llengua i l’estil tan antigós la cosa es fa una paret per a ells, perquè encara que ens encabotem a dir-los que el català medieval és accessible i entenible als nostres dies, ells hi noten la distància: per a això sí que tenen pillada.

Música, "When the morning comes", La Luna.



dijous, 3 de juliol del 2008

Dos poals 2

Aquest és el primer vídeo que vaig crear, per a una presentació del llibre. Se’m va ocórrer de casualitat, i aquest fet va esdevenir l’origen de la fal•lera que tinc de muntar imàtgens i fer vídeos amb poemes. Va ser la darrera volta que presentava el llibre del Dos poals; en aquesta ocasió era als Poblets. Hi va vindre molt poca gent, fet i fet, en poblets menuts ja es sap, però així i tot, en va ser prou si tinc en compte la proporció poble-habitants. Les persones que hi apareixen són amics meus i espere que no s’enfaden perquè ara es veuen per internet (hi han altres amics que no ixen perquè no van ser capaços d’enviar-me una foto d’ells amb el llibre: ells s’ho han perdut).


Dos poals de sab 2 - Josep Vicent