Versos triats

Propietats de l'Ikea

2009-07-10T20:07:00.003+02:00

Va ser u d’aquells dies que no estava gaire fi abans de començar les classes. No m’esperava un bon dia, havia començat ja la carrera dels exàmens als alumnes i s’acostava la pressió de corregir i fer-me mala sang del desastre de notes. Abans de començar el dia m’agrada mirar el correu, i va ser quan em vaig trobar el poema. Puc dir que em va alegrar els moments d’abans començar la classe.

Pel que fa a la versió, està molt ben trobada i ben recreada. Ha estat una gran faena.

Música: “Graucholorfen”, de Hedningarna.

Propietats de lIkea.mp3 - Pau Sif

L'obscé

2009-06-15T09:25:00.002+02:00

Aquest juny d'enguany s'ha presentat poètic del tot. El divendres passat el grup de recitadors Tràfex vam tornar a recitar al Verger, amb una altra proposta poètica fora de l'habitual. La setmana que ve participaré en la presentació d'un llibre a Gandia i el sendemà a Oliva recitaré un parell de poemes. Per a celebrar-ho penjaré un vídeo poema dels que vam fer l'any passat al Verger (recordeu el poema "Sentiment", penjat fa poc també).

"L'obscé" pertany al poemari Flors a casa de Maria Josep Escrivà, i parteix d'una anècdota casolana del moment de depilar-se. Mentre el preparava per a recitar em va vindre al cap que era un poema que podia ser dit d'una manera totalment diferent, que podia ser vist com una narració. Pensat i fet, vaig arreplegar tot un seguit de fotos relacionades (i conegudíssimes) i vaig fer açò.

La caverna

2009-03-30T08:58:00.008+02:00

Dies arrere s'ha celebrat el dia mundial de la poesia, i també fa no res s'ha fet el poefesta d'Oliva. Aprofitant l'avinentesa vull aportar alguna cosa poètica, i per això penjaré un poema d'Isabel Garcia Canet.

Vaig conéixer-la (de manera conscient) fa ja més de quatre anys a Reus. Després va passar el temps i va ser per la tardor de l'any de Frankfurt que vaig estretir-ne el contacte poètic. Al remat, l'any passat vaig triar uns poemes seus del llibre Claustre per al recital de poesia que vaig fer a la Universitat de Leicester, organitzat per l'Anna Vives, lectora de català allí.

El poema que he penjat m'agrada, em recorda les classes del COU quan féiem filosofia i el professor ens explicava el mite de la caverna, aquells anys de jovenesa i de majoria d'edat. Tel·lúric.

Música: A split second, "Flesh"

La caverna.mp3 - Isabel Garcia Canet

La ciutat

2009-02-03T18:15:00.003+01:00

Fent pràctiques per a l'oral de demà.

La ciutat.mp3 - Dospoals

Sentiment

2009-01-06T01:59:00.003+01:00

(a petició d'uns lectors del blog aquest)

Sentiment -

III

2008-11-25T10:49:00.003+01:00

Com ja he dit en un altre text, el tercer de BUP el nostre professor de valencià va voler que la classe férem poesia. D’aquesta etapa em vénen al cap pocs poemes, i d’aquests pocs recorde aquest poema d’Espriu per la versificació, de tres sil•labes que imita el galop d’un cavall. D’aquest poema poca cosa és poc dir de tan curt com és, i tampoc té una força semàntica espatarrant. Fet i fet, la gràcia del poema està en el fet rítmic.

Música: Sash, "Equador"

Amb una tèrbola

2008-09-15T11:45:00.011+02:00

(Tanque. No em compensa. La meua intenció era promoure un lloc d'opinió i de reflexió poètica, i valorats els resultats, he comprovat que no he sabut reeixir-ne. Ací deixe el darrer; no sé si en penjaré més)

Raïm de vent de Júlia Zabala és un llibre difícil per a mi (i els que han vingut després hi han continuat la línia). Té unes referències que no he viscut, descriu un món que no m’és habitual, si no és que el veig per la televisió, fet i fet, a molta distància; pel que conec de Júlia és doncs un món on ha viatjat, que ha observat i viscut d’acord amb els seus estudis i interessos personals. Tot un món diferent del meu, del qual puc sentir empatia, però que no és meu.

Tanmateix, en aquest llibre sí que hi reconec una violència molt evident, gens superficial, i que es centra en un col•lectiu ben concret. La veu poètica escrivia aquests versos sent molt jove i fa cosa intuir que en aquesta joventut hom puga desplegar una violència, un patiment i una frustració considerables, a l’hora de retratar la vida i la societat del sud del nostre sud, que en el meu cas només he vist en pel•lícules, telenotícies, fotos, etc.

Música: And One, “Metalhammer”.

Tèrbola frisança.mp3 -

T'estimo

2008-09-08T11:00:00.002+02:00

(no m'hauria imaginat una indiferència tan contundent, però, bé continuarem, res i avant)

No trobe un llibre de la Maria Mercé Marçal. No sé per on para, el dec haver perdut en el trasllat de casa. El fet és que m’he adonat quan he tirat a cercar-lo per a fer-ne una lectura. És el Bruixa de dol, el llibre que vaig llegir el darrer any de la carrera per a fer un treball d’una assignatura.

Dita l’anècdota, he de reconéixer que Marçal és una gran desconeguda per a mi. He llegit un parell de llibres i el fet és que no m’ha acabat de fer el pes. No he sabut connectar prou amb el missatge de la veu poètica, malgrat que hi han poemes que sí que m’han agradat. Espigolant, espigolant, he trobat un parell de poemes que he vist que podia recitar jo (perquè evidentment, d’açò es tracta, que siguen poemes que, dins les meues limitacions, em trobe còmode recitant-los).

Música: Antico, “We need freedom”.

Testimo.mp3 -

U 6

2008-08-31T13:46:00.001+02:00

Música: True Faith, New Order.

U 6.mp3 -

U 5

2008-08-25T12:44:00.003+02:00

Música: Blue Monday, New Order.

U 5.mp3 -

U 4

2008-08-19T11:05:00.001+02:00

Música: Porcelain, Moby.

U 4.mp3 -

U 3

2008-08-13T10:41:00.002+02:00

Música: Enjoy the silence, Depeche Mode.

U 3.mp3 -

U 2

2008-08-07T09:38:00.003+02:00

Música: Teardrop, Massive Attack.

U 2.mp3 -

U 1

2008-08-01T08:28:00.005+02:00

Aquest mes d'agost no penjaré poemes d'altri, només penjaré poemes meus amb música (ves, cap cosa novedosa!), però aquests poemes d'agost no pertanyen al Dos poals de sabó, sinó que formen part de la plaqueta que vaig presentar a Almussafes l'abril passat, i que va quedar finalista juntament amb quatre plaquetes més. El recull es diu U.

Pel que fa a l'opció dels comentaris, desconnectaré aquesta opció. La raó és que m'estime que ho sentiu tot i després hi digueu la vostra, allà el final d'agost.

Música: You're not alone, Olive.

U 1.mp3 -

Moviment ràpid

2008-07-27T17:16:00.000+02:00

Aquest poema tanca la primera part del Dos poals. La veu poètica ha mostrat amb tristesa com ha quedat el camp després de tants poemes i considera que no hi ha imatge més aclaridora que algunes de les que Dalí pinta: per exemple, hom podria recordar, d’entre altres, la dels rellotges.

Moviment ràpid.mp3 - Josep Vicent

El meu món

2008-07-21T17:27:00.001+02:00

La veu poètica vol fer saber quin és l’estat d’ànim que té. Vol mostrar als lectors de quina manera es sent i ho fa amb aquesta mena de diàleg desfigurat, en què la veu poètica fa servir el títol del poema per a parlar primer (dins la concepció poètica de la veu hi ha el joc que poden donar els títols, com han fet Calders i Monzó en els seus contes, molts d’aquests comprensibles quan s’interpreten aquests títols) i el diàleg es fa efectiu amb el mateix poema, quan la persona interpel•lada respon a la veu poètica. Una altra volta la ironia i la mala llet.

El meu món.mp3 - Josep Vicent

Ramon

2008-07-15T17:14:00.001+02:00

Dues parts funcionen independents però alhora lligades en aquest poema. Que la veu poètica cite Ramon Llull no és una mostra de pedanteria literària (no li agraden molt els temes de les poesies d’aquell), sinó una troballa d’una ànima bessona en aquest món de la lletra en el qual reflectir-se. Cadascú ha pres un paper i fa el possible per a dur-los a terme. Al remat, també la veu poètica sap defensar-se dels atacs: qui ha llegit el llibre (o ha començat a sentir-lo) deu haver comprovat de quina manera la ironia i el joc són un bon escut.

Ramon.mp3 -

La garsa i l'esmerla

2008-07-09T21:37:00.001+02:00

Aquest poema és també u dels habituals als llibres de text per a treballar la poesia a l’institut. És un poema preciós, però em fa la sensació que per les ments de l’alumnat passa sense pena ni glòria: fet i fet, és com una peça de música clàssica que només acaba assaborint un grup de gent que tinga una sensibilitat un poc afinada. Al capdavall, els adolescents també pateixen del mal d’amor i pateixen per si algú els estima o no, els fa cas o no; tanmateix ells es senten més còmodes (entenen més) altres poemes o cançons, un tant més prosaics i no tan exigents.

Si al remat hi afegim la llengua i l’estil tan antigós la cosa es fa una paret per a ells, perquè encara que ens encabotem a dir-los que el català medieval és accessible i entenible als nostres dies, ells hi noten la distància: per a això sí que tenen pillada.

Música, "When the morning comes", La Luna.

garsa i esmerla.mp3 -

Dos poals 2

2008-07-03T14:21:00.002+02:00

Aquest és el primer vídeo que vaig crear, per a una presentació del llibre. Se’m va ocórrer de casualitat, i aquest fet va esdevenir l’origen de la fal•lera que tinc de muntar imàtgens i fer vídeos amb poemes. Va ser la darrera volta que presentava el llibre del Dos poals; en aquesta ocasió era als Poblets. Hi va vindre molt poca gent, fet i fet, en poblets menuts ja es sap, però així i tot, en va ser prou si tinc en compte la proporció poble-habitants. Les persones que hi apareixen són amics meus i espere que no s’enfaden perquè ara es veuen per internet (hi han altres amics que no ixen perquè no van ser capaços d’enviar-me una foto d’ells amb el llibre: ells s’ho han perdut).

Dos poals de sab 2 - Josep Vicent

Criatura dolcíssima

2008-06-26T19:42:00.002+02:00

Recorde d’aquest poema haver-lo treballat al 3r de BUP (1r de Batxillerat d’ara) en el darrer trimestre, quan el professor Tomàs Llopis, després de fer el curs de narrativa, va endegar el curs de poesia. Aquest poema era al llibre que féiem servir i la activitat que vam fer va ser recrear un poema seguint l’estructura d’aquest poema de Fuster. Supose que dec tenir encara el poema (a hores d’ara em fa gossera mirar la carpeta).

Per a la versió recitada que he fet, he afegit al poema aquest (el número 1) el número cinc, tots dos del llibre Escrit per al silenci.

La música, Tetris en versió del DJ Rush (malauradament, per a aquest poema volia la música de la consola Nintendo, però no ha pogut ser).

Criatura dolcíssima.mp3 - Josep Vicent

Euoe

2008-06-19T18:05:00.001+02:00

Al final hom sempre torna als orígens, a la mare de tots els ous.

Gràcies a Amparo Bertomeu per la revisió.

Euoe - Josep Vicent

És una putada

2008-06-13T19:07:00.001+02:00

¿Ha d’agrair una persona que la putejaren si en passar uns anys li ha servit per a millorar? És a dir, ¿servirà per a bé tancar-li portes si amb això fa que es plantege la perspectiva i la forma de treballar i de produir, de manera que temps després puga mostrar un producció destacable? Fet i fet, ¿ha de sentir-se satisfet per aquella situació, donar-les gràcies i no reservar cap mena de ressentiment?

És una putada - Josep Vicent

Les embranzides

2008-06-07T17:21:00.000+02:00

La veu poètica continua preocupada amb la mediocritat personal, però també retreu la mediocritat dels altres. Perquè allò que emprenya més la veu és comprovar com altres veus que han significat alguna cosa important han anat esllanguint-se i han perdut la força d’abans, i malgrat això continuen gaudint del favor de les editorials per a publicar-les: com dirien, cria fama i gita’t a dormir (per cert, aquest refrany és el títol d’un poema que apareixerà en la segona part del Dos poals). De retruc , la lluita del voler i no poder

Altrament, en aquest poema es reprén el bestiari amb la confrontació de l’abella i de la vespa.

Les embranzides - Josep Vicent

Tenia una gossa

2008-06-01T16:57:00.003+02:00

Efectivament, tenia dues gosses, la que tenia por de la mànega de l’aigua (tota un pastora alemanya!) i una altra que es menjava totes les mànegues (una bretona). La primera no desfeia les gomes potser perquè vam tardar molt a dutxar-la i ja de grandeta no tenia tanta esma (a més a més, que ja estava prou escarmentada d’algunes coses que va trencar essent jove: plantes, jardineres, roba, etc.). L’altra, tanmateix, va coincidir que ens la van portar joveneta i d’alguna manera es desfogava la juguera mossegant tot el que trobava pel bancal de casa(fet i fet, encara no sabia quins eren els límits que no havia de traspassar).

D’aquesta manera, hom pot veure com una mateixa situació duta a terme en edats diferents i en races diverses pot desembocar en actituds diferents. Amb quina de les dues gosses hom identificaria la veu poètica del Dos poals?

Tenia una gossa - Josep Vicent

La vaca cega

2008-05-24T10:31:00.006+02:00

Trobe que, al poema de la vaca, li ha passat el mateix que al poema dels Algadins: no cal dir que poèticament tant Maragall com Llorente són dos mons diferents, però tinc la sensació que els dos poetes han esdevingut carn d’un sol poema que es repeteix constantment, any rere any, als llibres d’escola.

Vaig conéixer el poema de “La vaca cega” quan vaig començar la carrera, en l’assignatura “Introducció a la literatura catalana del segle XX” (impartida per la professora benvolguda Assumpció Bernal). Encamant en vaig perdre la pista, ja que després no he llegit gaire coses de Joan Maragall, si no és en alguna antologia. Però temps arrere me’n va vindre la flamerada, de manera que ara podia fer-li l’homenatge.

Al remat, sincerament, el poema no és que em diga molt, però m’agradaria fer entendre que els versos aquests sí que són un bon exercici poètic.

Música: Felix “Don’t you want my love”