Qui vulga peixet, que es banye el culet. He decidit obrir aquesta finestra per a promoure a jo mateix com a poeta, autor del Dos poals de sabó i un cabàs de no res, quan fet i fet,uns altres peguen el mos; no hi ha cap altre camí que descreure. Però ara podreu sentir la meua veu i jutjar si no només sóc un poeta amb coses per a dir, sinó que també tinc veu per a fer-ho. També podreu sentir poemes d’altri. És la meua ------------------------------------------------------- contribució perquè la poesia recupere el terreny perdut: la veu.
Free counter and web stats

divendres, 10 / juliol / 2009

Propietats de l'Ikea

Va ser u d’aquells dies que no estava gaire fi abans de començar les classes. No m’esperava un bon dia, havia començat ja la carrera dels exàmens als alumnes i s’acostava la pressió de corregir i fer-me mala sang del desastre de notes. Abans de començar el dia m’agrada mirar el correu, i va ser quan em vaig trobar el poema. Puc dir que em va alegrar els moments d’abans començar la classe.

Pel que fa a la versió, està molt ben trobada i ben recreada. Ha estat una gran faena.

Música: “Graucholorfen”, de Hedningarna.


Propietats de lIkea.mp3 - Pau Sif

dilluns, 15 / juny / 2009

L'obscé

Aquest juny d'enguany s'ha presentat poètic del tot. El divendres passat el grup de recitadors Tràfex vam tornar a recitar al Verger, amb una altra proposta poètica fora de l'habitual. La setmana que ve participaré en la presentació d'un llibre a Gandia i el sendemà a Oliva recitaré un parell de poemes. Per a celebrar-ho penjaré un vídeo poema dels que vam fer l'any passat al Verger (recordeu el poema "Sentiment", penjat fa poc també).

"L'obscé" pertany al poemari Flors a casa de Maria Josep Escrivà, i parteix d'una anècdota casolana del moment de depilar-se. Mentre el preparava per a recitar em va vindre al cap que era un poema que podia ser dit d'una manera totalment diferent, que podia ser vist com una narració. Pensat i fet, vaig arreplegar tot un seguit de fotos relacionades (i conegudíssimes) i vaig fer açò.
video

dilluns, 30 / març / 2009

La caverna

Dies arrere s'ha celebrat el dia mundial de la poesia, i també fa no res s'ha fet el poefesta d'Oliva. Aprofitant l'avinentesa vull aportar alguna cosa poètica, i per això penjaré un poema d'Isabel Garcia Canet.

Vaig conéixer-la (de manera conscient) fa ja més de quatre anys a Reus. Després va passar el temps i va ser per la tardor de l'any de Frankfurt que vaig estretir-ne el contacte poètic. Al remat, l'any passat vaig triar uns poemes seus del llibre Claustre per al recital de poesia que vaig fer a la Universitat de Leicester, organitzat per l'Anna Vives, lectora de català allí.

El poema que he penjat m'agrada, em recorda les classes del COU quan féiem filosofia i el professor ens explicava el mite de la caverna, aquells anys de jovenesa i de majoria d'edat. Tel·lúric.

Música: A split second, "Flesh"


La caverna.mp3 - Isabel Garcia Canet

dimarts, 3 / febrer / 2009

La ciutat

Fent pràctiques per a l'oral de demà.



La ciutat.mp3 - Dospoals

dimarts, 6 / gener / 2009

Sentiment

(a petició d'uns lectors del blog aquest)



Sentiment -

dimarts, 25 / novembre / 2008

III

Com ja he dit en un altre text, el tercer de BUP el nostre professor de valencià va voler que la classe férem poesia. D’aquesta etapa em vénen al cap pocs poemes, i d’aquests pocs recorde aquest poema d’Espriu per la versificació, de tres sil•labes que imita el galop d’un cavall. D’aquest poema poca cosa és poc dir de tan curt com és, i tampoc té una força semàntica espatarrant. Fet i fet, la gràcia del poema està en el fet rítmic.

Música: Sash, "Equador"



dilluns, 15 / setembre / 2008

Amb una tèrbola

(Tanque. No em compensa. La meua intenció era promoure un lloc d'opinió i de reflexió poètica, i valorats els resultats, he comprovat que no he sabut reeixir-ne. Ací deixe el darrer; no sé si en penjaré més)


Raïm de vent de Júlia Zabala és un llibre difícil per a mi (i els que han vingut després hi han continuat la línia). Té unes referències que no he viscut, descriu un món que no m’és habitual, si no és que el veig per la televisió, fet i fet, a molta distància; pel que conec de Júlia és doncs un món on ha viatjat, que ha observat i viscut d’acord amb els seus estudis i interessos personals. Tot un món diferent del meu, del qual puc sentir empatia, però que no és meu.

Tanmateix, en aquest llibre sí que hi reconec una violència molt evident, gens superficial, i que es centra en un col•lectiu ben concret. La veu poètica escrivia aquests versos sent molt jove i fa cosa intuir que en aquesta joventut hom puga desplegar una violència, un patiment i una frustració considerables, a l’hora de retratar la vida i la societat del sud del nostre sud, que en el meu cas només he vist en pel•lícules, telenotícies, fotos, etc.

Música: And One, “Metalhammer”.


Tèrbola frisança.mp3 -

Sales Training
Sales Training
 
Locations of visitors to this page