dilluns, 19 de setembre de 2016

Sulpícia 1

Dies arrere vaig ser convidat a participar en un recital de poesia dins un jaciment arqueològic. La proposta venia del curador, el denier Josep Antoni Ahuir, que hi treballa durant els mesos de l'estiu, en una mostra afegida de donar més vida i publicitat el lloc, situat vora mar dels Poblets. La meua intervenció no va ser la lectura de poemes meus, sinó que vaig pensar que seria adient, atesa la natura del lloc, recitar algun autor llatí. Vaig triar immediatament una dona poeta però la realitat va demostrar que en l'imperi romà la poesia era vetada a les dones i que d'aquestes no hi han texts literaris. Bé, llevat de dos casos: del primer, la poeta es diu Sulpícia i només se n''han conservat poemes inclosos en una antologia dita Corpus Tibullianum i que podeu llegir ací; del segon, es diu també Sulpícia, però no n'han sobreviscut texts.

Quan he tirat mà de la xarxa per a trobar els texts de la primera Sulpícia i poder recitar-los m'he trobat que en català, no n'hi ha res. Ni blogs, ni Viquipèdia ni altres webs en transcriuen poemes, cosa que sí que fan l'anglés, el castellà, el francés, l'italià, per exemple. Sí que és cert que la dita Sulpícia ha estat traduïda al català, a càrrec de la Fundació Bernat Metge, però el googlebooks només en permet llegir el primer poema, amb la qual cosa he hagut de traduir jo els poemes.

La meua intenció en els escrits següents (en seran sis) serà publicar les traduccions aquestes meues. No sóc expert en llatí i si hi han incorreccions, apreciaré les indicacions. 

 
A la fi vinguda és l'amor, la qual em siga
reputació haver amagat per vergonya que denudar a algú.
Suplicada la Citerea pels meus versos
la va portar i dipositar en el nostre si.
Va complir la promesa la Venus: que el meu goig conte,
si es dirà d'algú que no va tenir el seu.
No vulga jo lliurar en tauletes segellades res,
perquè no ho llija ningú abans que el meu.
Però haver pecat agrada; és avorrit posar cara de reputació:
seré dita que vaig ésser digna amb un digne.


Tandem venit amor, qualem texisse pudori
quam nudasse alicui sit mihi fama magis.
Exorata meis illum Cytherea Camenis
adtulit in nostrum deposuitque sinum.
Exsolvit promissa Venus: mea gaudia narret,
dicetur siquis non habuisse sua.
Non ego signatis quicquam mandare tabellis,
ne legat id nemo quam meus ante, velim,
sed peccasse iuvat, vultus conponere famae
taedet: cum digno digna fuisse ferar.

divendres, 4 de setembre de 2015

Programa 3: Maria Josep Escrivà

La Maria Josep Escrivà és una poeta de la Safor que té molts llibres publicats. M'agrada perquè dels seus llibres es poden treure històries de situacions de la vida real. Aquest llibre colpeix per aquesta raó.





Música: Ewa Demarczyk śpiewa piosenki Zygmunta Koniecznego, d'Ewa Demarczyk.

dimarts, 2 de setembre de 2014

Programa 2: Christelle Enguix

La Christelle Enguix és una poeta de la Safor que té dos llibres editats. M'agrada perquè fa servir poemes narració, carregats de metàfores alhora profundes i naïfs. També m'agrada perquè s'hi pot llegir una història.

Música: Emfílios érotas, de Kharis Alexiu






dimecres, 30 d’octubre de 2013

Programa 1: Joan Brossa

El Joan Brossa ha estat u dels poetes que més m'han impactat i han influenciat la meua poesia. De la seua obra no m'agrada tot, això no obstant hi han uns quants llibres i poemes visuals i objectes que m'han deixat bocabadat i sense paraules.

Música: Miscel·lània de Hedningarna.






dimecres, 2 d’octubre de 2013

Ací em pariren i ací estic

Amb l'avinentesa de l'any Vicent Andrés Estellés, al llarg d'aquests mesos aniré penjant ací poemes d'ell traduïts al grec i recitats en aquesta llengua. Confie fer bé la traducció i la recitació. El primer poema és "Ací em pariren i ací estic" del Llibre de meravelles. La lletra al català és treta del web del cantant Natxo Gironés.




Ací em pariren i ací estic.
I com que em passen certes coses,
ací les cante, ací les dic.


Ací em pariren, ací estic.
Ací treballe i done besos.
Ací agonitze i ací em ric.


Ací defense unes collites.
Deu veritats i quatre mites.


Ací em pariren i ací estic,
pobre de béns i ric de dies,
pobre de versos, d’afanys ric.


Cante l’amor i les parelles
que viuen, beuen i se’n van.
Cante un amor de contraban.


Cante l’amor, cante els amants.
No sé tampoc si açò són cants.



Dic les coses que vénen, van,
tornen un dia, altre se’n van,
l’esperança de contraban.




divendres, 25 de novembre de 2011

L'avionet

Ara mateix a Burjassot es deu haver posat per megafonia un poema meu que he fet per col·laborar amb el recital de poesia que es fa en celebració del dia contra el maltractament envers les dones. Jo no puc ser-hi i, doncs, els he enviat aquest poema recitat. Ací us el deixe.

divendres, 2 de setembre de 2011

Setmana setena

Aquest tall té el poema següent: 21.

Música: "Handshaker", de Martyn Bennet.