dimarts, 15 de juliol de 2008

Ramon

Dues parts funcionen independents però alhora lligades en aquest poema. Que la veu poètica cite Ramon Llull no és una mostra de pedanteria literària (no li agraden molt els temes de les poesies d’aquell), sinó una troballa d’una ànima bessona en aquest món de la lletra en el qual reflectir-se. Cadascú ha pres un paper i fa el possible per a dur-los a terme. Al remat, també la veu poètica sap defensar-se dels atacs: qui ha llegit el llibre (o ha començat a sentir-lo) deu haver comprovat de quina manera la ironia i el joc són un bon escut.