dijous, 26 de juny del 2008

Criatura dolcíssima

Recorde d’aquest poema haver-lo treballat al 3r de BUP (1r de Batxillerat d’ara) en el darrer trimestre, quan el professor Tomàs Llopis, després de fer el curs de narrativa, va endegar el curs de poesia. Aquest poema era al llibre que féiem servir i la activitat que vam fer va ser recrear un poema seguint l’estructura d’aquest poema de Fuster. Supose que dec tenir encara el poema (a hores d’ara em fa gossera mirar la carpeta).

Per a la versió recitada que he fet, he afegit al poema aquest (el número 1) el número cinc, tots dos del llibre Escrit per al silenci.

La música, Tetris en versió del DJ Rush (malauradament, per a aquest poema volia la música de la consola Nintendo, però no ha pogut ser).



dijous, 19 de juny del 2008

Euoe

Al final hom sempre torna als orígens, a la mare de tots els ous.

Gràcies a Amparo Bertomeu per la revisió.


divendres, 13 de juny del 2008

És una putada

¿Ha d’agrair una persona que la putejaren si en passar uns anys li ha servit per a millorar? És a dir, ¿servirà per a bé tancar-li portes si amb això fa que es plantege la perspectiva i la forma de treballar i de produir, de manera que temps després puga mostrar un producció destacable? Fet i fet, ¿ha de sentir-se satisfet per aquella situació, donar-les gràcies i no reservar cap mena de ressentiment?


dissabte, 7 de juny del 2008

Les embranzides

La veu poètica continua preocupada amb la mediocritat personal, però també retreu la mediocritat dels altres. Perquè allò que emprenya més la veu és comprovar com altres veus que han significat alguna cosa important han anat esllanguint-se i han perdut la força d’abans, i malgrat això continuen gaudint del favor de les editorials per a publicar-les: com dirien, cria fama i gita’t a dormir (per cert, aquest refrany és el títol d’un poema que apareixerà en la segona part del Dos poals). De retruc , la lluita del voler i no poder

Altrament, en aquest poema es reprén el bestiari amb la confrontació de l’abella i de la vespa.

diumenge, 1 de juny del 2008

Tenia una gossa

Efectivament, tenia dues gosses, la que tenia por de la mànega de l’aigua (tota un pastora alemanya!) i una altra que es menjava totes les mànegues (una bretona). La primera no desfeia les gomes potser perquè vam tardar molt a dutxar-la i ja de grandeta no tenia tanta esma (a més a més, que ja estava prou escarmentada d’algunes coses que va trencar essent jove: plantes, jardineres, roba, etc.). L’altra, tanmateix, va coincidir que ens la van portar joveneta i d’alguna manera es desfogava la juguera mossegant tot el que trobava pel bancal de casa(fet i fet, encara no sabia quins eren els límits que no havia de traspassar).

D’aquesta manera, hom pot veure com una mateixa situació duta a terme en edats diferents i en races diverses pot desembocar en actituds diferents. Amb quina de les dues gosses hom identificaria la veu poètica del Dos poals?