dilluns, 28 de novembre del 2016

Sulpícia

I tanmateix no paresc haver estat pocs dies abans
igualment per a tu, llum meua, preocupació bullent;
si he comés en tota la joventut estúpida alguna cosa,
de què confesse penedir-me'n més,
és que anit que vaig deixar-te sol,
dissimulara la meua ardor amorosa.


Ne tibi sim, mea lux, aeque iam fervida cura
ac videor paucos ante fuisse dies,
si quicquam tota commisi stulta iuventa,
cuius me fatear paenituisse magis,
hesterna quam te solum quod nocte reliqui,
ardorem cupiens dissimulare meum.

dilluns, 14 de novembre del 2016

Sulpícia 5

 ¿No és a tu, Cerint, honesta la cura de la teua jove,
ja que la calor colpeja el meu cos feble?
Ai! Altrament jo malalties tristes vèncer no desitjaria,
llevat que pense si tu també vols.
Però ¿què em beneficiaria vèncer les malalties,
si tu pots suportar els nostres mals, insensible, en el pit?

 
Estne tibi, Cerinthe, tuae pia cura puellae,
quod mea nunc vexat corpora fessa calor?
A! ego non aliter tristes evincere morbos
optarim, quam te si quoque velle putem.
At mihi quid prosit morbos evincere, si tu
nostra potes lento pectore ferre mala?

 

dilluns, 31 d’octubre del 2016

Sulpícia 4

Done gràcies (ja que molt incurós te m'alliberes)
que de sobte ni malament muira jo atrotinada.
Que siguen per a tu neguit més puixant les faldes
i la bagassa humil amb cabasset que la Sulpícia, filla del Servi:
Neguitosos estan per nosaltres, a qui es fa penós
que jo pare en llit inconegut, la causa més grossa. 


Gratum est, securus multum quod iam tibi de me
permittis, subito ne male inepta cadam.
Sit tibi cura togae potior pressumque quasillo
scortum quam Servi filia Sulpicia:
Solliciti sunt pro nobis, quibus illa dolori est,
ne cedam ignoto, maxima causa, toro.

dilluns, 17 d’octubre del 2016

Sulpícia 3

Saps que el viatge trist de la jove s'ha descartat?
Ja se'm permet en el seu aniversari ésser a Roma.
Que siga celebrat amb tots nosaltres aquell aniversari,
que ni imaginant ara per sort et ve. 


Scis iter ex animo sublatum triste puellae?
natali Romae iam licet esse suo.
Omnibus ille dies nobis natalis agatur,
qui nec opinanti nunc tibi forte venit.

dilluns, 3 d’octubre del 2016

Sulpícia 2

L'aniversari odiat s'acosta, que trist de celebrar
serà en el camp enutjós i sense el Cerint.
Més dolç que la ciutat què hi ha? Siga un mas
apte per a una jove i un riu fred en un conreu d'Arezzo?
Que et descanses, Messal·la, ja per excés recelós de jo;
gens apropiats, parent cruel, són aquests viatges.
Arrossegada llavors, l'ànim i el sentit meus deixe,
tant com no vols permetre que siga la meua voluntat.


Invisus natalis adest, qui rure molesto
et sine Cerintho tristis agendus erit.
Dulcius urbe quid est? an villa sit apta puellae
atque Arretino frigidus amnis agro?
Iam nimium Messalla mei studiose, quiescas,
non tempestivae, saeve propinque, viae!
Hic animum sensusque meos abducta relinquo,
arbitrio quamvis non sinis esse meo.

dilluns, 19 de setembre del 2016

Sulpícia 1

Dies arrere vaig ser convidat a participar en un recital de poesia dins un jaciment arqueològic. La proposta venia del curador, el denier Josep Antoni Ahuir, que hi treballa durant els mesos de l'estiu, en una mostra afegida de donar més vida i publicitat el lloc, situat vora mar dels Poblets. La meua intervenció no va ser la lectura de poemes meus, sinó que vaig pensar que seria adient, atesa la natura del lloc, recitar algun autor llatí. Vaig triar immediatament una dona poeta però la realitat va demostrar que en l'imperi romà la poesia era vetada a les dones i que d'aquestes no hi han texts literaris. Bé, llevat de dos casos: del primer, la poeta es diu Sulpícia i només se n''han conservat poemes inclosos en una antologia dita Corpus Tibullianum i que podeu llegir ací; del segon, es diu també Sulpícia, però no n'han sobreviscut texts.

Quan he tirat mà de la xarxa per a trobar els texts de la primera Sulpícia i poder recitar-los m'he trobat que en català, no n'hi ha res. Ni blogs, ni Viquipèdia ni altres webs en transcriuen poemes, cosa que sí que fan l'anglés, el castellà, el francés, l'italià, per exemple. Sí que és cert que la dita Sulpícia ha estat traduïda al català, a càrrec de la Fundació Bernat Metge, però el googlebooks només en permet llegir el primer poema, amb la qual cosa he hagut de traduir jo els poemes.

La meua intenció en els escrits següents (en seran sis) serà publicar les traduccions aquestes meues. No sóc expert en llatí i si hi han incorreccions, apreciaré les indicacions. 

 
A la fi vinguda és l'amor, la qual em siga
reputació haver amagat per vergonya que denudar a algú.
Suplicada la Citerea pels meus versos
la va portar i dipositar en el nostre si.
Va complir la promesa la Venus: que el meu goig conte,
si es dirà d'algú que no va tenir el seu.
No vulga jo lliurar en tauletes segellades res,
perquè no ho llija ningú abans que el meu.
Però haver pecat agrada; és avorrit posar cara de reputació:
seré dita que vaig ésser digna amb un digne.


Tandem venit amor, qualem texisse pudori
quam nudasse alicui sit mihi fama magis.
Exorata meis illum Cytherea Camenis
adtulit in nostrum deposuitque sinum.
Exsolvit promissa Venus: mea gaudia narret,
dicetur siquis non habuisse sua.
Non ego signatis quicquam mandare tabellis,
ne legat id nemo quam meus ante, velim,
sed peccasse iuvat, vultus conponere famae
taedet: cum digno digna fuisse ferar.