Segària

Fa un any em van demanar col·laborar en una antologia de poesia que tenia com a tema el país des d'un punt de vista del paisatge, de la transformació ambiental, de l'acció humana, etc. Jo hi vaig presentar un poema que seguia la línia del Dos poals, i amb molta mà esquerra em van demanar de posar-n'hi un altre, ja que no encaixava amb el conjunt del poemari. No em va agradar gaire la proposta, però hi vaig cedir. El vaig refer i els el vaig enviar.

Ja fa un any que encara no ha eixit el poemari, no sé si es publicarà o no, i com que tarden a treure'l, doncs no vull esperar-me més. Ací el teniu.

Música, "Petit homenet de muntanya", Joan Miquel Oliver.

Propietats de l'Ikea

Va ser u d’aquells dies que no estava gaire fi abans de començar les classes. No m’esperava un bon dia, havia començat ja la carrera dels exàmens als alumnes i s’acostava la pressió de corregir i fer-me mala sang del desastre de notes. Abans de començar el dia m’agrada mirar el correu, i va ser quan em vaig trobar el poema. Puc dir que em va alegrar els moments d’abans començar la classe.

Pel que fa a la versió, està molt ben trobada i ben recreada. Ha estat una gran faena.

Música: “Graucholorfen”, de Hedningarna.

L'obscé

Aquest juny d'enguany s'ha presentat poètic del tot. El divendres passat el grup de recitadors Tràfex vam tornar a recitar al Verger, amb una altra proposta poètica fora de l'habitual. La setmana que ve participaré en la presentació d'un llibre a Gandia i el sendemà a Oliva recitaré un parell de poemes. Per a celebrar-ho penjaré un vídeo poema dels que vam fer l'any passat al Verger (recordeu el poema "Sentiment", penjat fa poc també).

"L'obscé" pertany al poemari Flors a casa de Maria Josep Escrivà, i parteix d'una anècdota casolana del moment de depilar-se. Mentre el preparava per a recitar em va vindre al cap que era un poema que podia ser dit d'una manera totalment diferent, que podia ser vist com una narració. Pensat i fet, vaig arreplegar tot un seguit de fotos relacionades (i conegudíssimes) i vaig fer açò.

La caverna

Dies arrere s'ha celebrat el dia mundial de la poesia, i també fa no res s'ha fet el poefesta d'Oliva. Aprofitant l'avinentesa vull aportar alguna cosa poètica, i per això penjaré un poema d'Isabel Garcia Canet.

Vaig conéixer-la (de manera conscient) fa ja més de quatre anys a Reus. Després va passar el temps i va ser per la tardor de l'any de Frankfurt que vaig estretir-ne el contacte poètic. Al remat, l'any passat vaig triar uns poemes seus del llibre Claustre per al recital de poesia que vaig fer a la Universitat de Leicester, organitzat per l'Anna Vives, lectora de català allí.

El poema que he penjat m'agrada, em recorda les classes del COU quan féiem filosofia i el professor ens explicava el mite de la caverna, aquells anys de jovenesa i de majoria d'edat. Tel·lúric.

Música: A split second, "Flesh"

La ciutat

Fent pràctiques per a l'oral de demà.

Sentiment

(a petició d'uns lectors del blog aquest)

III

Com ja he dit en un altre text, el tercer de BUP el nostre professor de valencià va voler que la classe férem poesia. D’aquesta etapa em vénen al cap pocs poemes, i d’aquests pocs recorde aquest poema d’Espriu per la versificació, de tres sil•labes que imita el galop d’un cavall. D’aquest poema poca cosa és poc dir de tan curt com és, i tampoc té una força semàntica espatarrant. Fet i fet, la gràcia del poema està en el fet rítmic.

Música: Sash, "Equador"