Dies arrere s'ha celebrat el dia mundial de la poesia, i també fa no res s'ha fet el poefesta d'Oliva. Aprofitant l'avinentesa vull aportar alguna cosa poètica, i per això penjaré un poema d'Isabel Garcia Canet.
Vaig conéixer-la (de manera conscient) fa ja més de quatre anys a Reus. Després va passar el temps i va ser per la tardor de l'any de Frankfurt que vaig estretir-ne el contacte poètic. Al remat, l'any passat vaig triar uns poemes seus del llibre Claustre per al recital de poesia que vaig fer a la Universitat de Leicester, organitzat per l'Anna Vives, lectora de català allí.
El poema que he penjat m'agrada, em recorda les classes del COU quan féiem filosofia i el professor ens explicava el mite de la caverna, aquells anys de jovenesa i de majoria d'edat. Tel·lúric.
Música: A split second, "Flesh"
Vaig conéixer-la (de manera conscient) fa ja més de quatre anys a Reus. Després va passar el temps i va ser per la tardor de l'any de Frankfurt que vaig estretir-ne el contacte poètic. Al remat, l'any passat vaig triar uns poemes seus del llibre Claustre per al recital de poesia que vaig fer a la Universitat de Leicester, organitzat per l'Anna Vives, lectora de català allí.
El poema que he penjat m'agrada, em recorda les classes del COU quan féiem filosofia i el professor ens explicava el mite de la caverna, aquells anys de jovenesa i de majoria d'edat. Tel·lúric.
Música: A split second, "Flesh"
2 comentaris:
hehehe, mola, però no l'entenc :-(
Una coseta... no sent la música i sent molt malament la veu... Només em passa a mi?
gracies pel poema pero crec que es el mateix que ens havies deixat el 3 de febrer.... o son coses del meu ordinador ?
Publica un comentari a l'entrada