La veu poètica vol fer saber quin és l’estat d’ànim que té. Vol mostrar als lectors de quina manera es sent i ho fa amb aquesta mena de diàleg desfigurat, en què la veu poètica fa servir el títol del poema per a parlar primer (dins la concepció poètica de la veu hi ha el joc que poden donar els títols, com han fet Calders i Monzó en els seus contes, molts d’aquests comprensibles quan s’interpreten aquests títols) i el diàleg es fa efectiu amb el mateix poema, quan la persona interpel•lada respon a la veu poètica. Una altra volta la ironia i la mala llet.
2 comentaris:
Josep Vicent: la mala llet i la ironia subsegüent, de vegades, són una via d'escapament amb efectes emocionals secundaris.
Pot generar prepotència. Pot generar inseguretat. Pot generar aversió. Pot generar autoestima. Que s'impose una o l'altra dependrà de la fortalesa emocional.
Publica un comentari a l'entrada