Aquest és el poema que més m’agrada de l’Estellés. L’he llegit moltes voltes, però de manera espaiada de manera que no l’avorrisca i conserve encara el poder de commoure’m. Malgrat que jo hi faria alguns retocs, el conjunt és d’una exquisidesa impressionant i d’una sensibilitat que m’esgarrifa. És u dels poemes que m’agradaria escriure.
Música: The Object “BSO Terminator 2”
Música: The Object “BSO Terminator 2”
4 comentaris:
m'encanta la música que li poses als poemes. M'agrada el contrast.
veu, lletra i musica, acaronat un dilluns ple de primavera.
Nimué, m'alegre que t'agrade aquesta combinació, el contrast que hi fa.
Pel que fa l'anònim (un nom sempre aniria bé), gràcies per la visita. Confie que hi tornes també d'estiu.
... l'anónim, soc jo, no sabia com posar el nom :)........pot ser que en deixe caure de tant en tant.
Publica un comentari a l'entrada