dilluns, 24 de maig de 2010

Tramuntana fusió

Aquest és u de tants poemes que tinc de circumstàncies. L'he recordat aquests dies i he decidit recuperar-lo.


No tindrem mai por de la tramuntana

que unfla les veles i brama en la muntanya

que gela les cases i tanca la gana.


Deixarem que ens abrace de manera tendra,

que ens calme dolça,

que ens cobrisca delicada.


Amorosits, no tindrem mai por de la tramuntana

perquè ens adorm amb la música

i ens escalfa l'ànima.