dijous, 19 de juny del 2008

Euoe

Al final hom sempre torna als orígens, a la mare de tots els ous.

Gràcies a Amparo Bertomeu per la revisió.


3 comentaris:

Francesc ha dit...

VERBA VOLANT, SCRIPTA MANENT (o paregut). Molt original això de traduir el teu poema al llatí. Fa gràcia escoltar aquesta llengua en forma de poesia. Sí, és la mare de tots els ous, els nostres inclosos. I ara no volia dir cap brofegada. Salutacions.

Anònim ha dit...

...........m'agrada més en català.
Reconec que el llatí no es la meva debilitad....de totes maneres sempre es bó retrobarse.

dospoals ha dit...

Francesc, malgrat el teu elogi, la meua dicció no és bona del tot, perquè no he fet les llargues i les breus, però com a mínim he respectat els diftongs i la lletra c amb só k.

Suau, el fet de recitar (i traduir al llatí) respon més al joc que tenim els filòlegs amb el llatí per culpa de la gramàtica històrica. És per això que m'hi he retrobat.