dissabte, 7 de juny de 2008

Les embranzides

La veu poètica continua preocupada amb la mediocritat personal, però també retreu la mediocritat dels altres. Perquè allò que emprenya més la veu és comprovar com altres veus que han significat alguna cosa important han anat esllanguint-se i han perdut la força d’abans, i malgrat això continuen gaudint del favor de les editorials per a publicar-les: com dirien, cria fama i gita’t a dormir (per cert, aquest refrany és el títol d’un poema que apareixerà en la segona part del Dos poals). De retruc , la lluita del voler i no poder

Altrament, en aquest poema es reprén el bestiari amb la confrontació de l’abella i de la vespa.

6 comentaris:

Francesc ha dit...

Josep Vicent, en el tema "publicacions", he sentit a dir que hi ha molta "capelleta" i en el dels lletraferits poètics, sembla que hi ha "qui hi regna i governa". Vull dir, que si no ets de la colla, encara que sigues bo, et fan el silenci més cruel. Tanmateix, la gent que és bona acaba reeixint. No passes pena. Salutacions.

dospoals ha dit...

Les capelletes són un fet inevitable: tot, i dic qualsevol àmbit, té capelletes, no només en poesia i en literatura. Fet i fet, qui té padrins, el bategen. Però és clar, fins al moment que hom assumeix aquest fet i ja no li fa res, doncs passa prou de temps per a fer corfa.

El que la veu voldria retreure és aquesta mediocritat, o decadència d'esperit en les veus ja establertes.

xim ha dit...

Amenaces amb una segona part??? Com es dirà? Dos poals, dos? =D
Bé, ja saps que jo et crie fama per ací ;-p

dospoals ha dit...

No amenace, perquè ja gairebé és a mig fer, per tant és una acció efectiva i no una amenaça!

Sobre el títol, la teua proposta és molt bona i no hi havia caigut: "Dos poals dos" és bo, però ja l'he pensat i el que he decidit m'agrada més.

Gràcies per la fama que em fas córrer per allí. Ja vorem si puc anar el dia que m'has comentat.

Suau ha dit...

¡Qué bonic!!...............(el poema)

gràcies

dospoals ha dit...

al contrari, gràcies a tu!