divendres, 11 d’abril de 2008

Esbós d'una elegia

Aquest és el poema que més m’agrada de l’Estellés. L’he llegit moltes voltes, però de manera espaiada de manera que no l’avorrisca i conserve encara el poder de commoure’m. Malgrat que jo hi faria alguns retocs, el conjunt és d’una exquisidesa impressionant i d’una sensibilitat que m’esgarrifa. És u dels poemes que m’agradaria escriure.

Música: The Object “BSO Terminator 2”



4 comentaris:

nimue ha dit...

m'encanta la música que li poses als poemes. M'agrada el contrast.

Anònim ha dit...

veu, lletra i musica, acaronat un dilluns ple de primavera.

dospoals ha dit...

Nimué, m'alegre que t'agrade aquesta combinació, el contrast que hi fa.

Pel que fa l'anònim (un nom sempre aniria bé), gràcies per la visita. Confie que hi tornes també d'estiu.

Suau ha dit...

... l'anónim, soc jo, no sabia com posar el nom :)........pot ser que en deixe caure de tant en tant.