Tramuntana fusió

Aquest és u de tants poemes que tinc de circumstàncies. L'he recordat aquests dies i he decidit recuperar-lo.

No tindrem mai por de la tramuntana

que unfla les veles i brama en la muntanya

que gela les cases i tanca la gana.

Deixarem que ens abrace de manera tendra,

que ens calme dolça,

que ens cobrisca delicada.

Amorosits, no tindrem mai por de la tramuntana

perquè ens adorm amb la música

i ens escalfa l'ànima.

La cançó de l'enfadós

Aquest poema efectivament és la cançó de l'enfadós.




Música: Spree, Martyn Bennett.

Els hòmens primer...

Nova proposta poètica del Dospoals

Ja a la venda el nou llibre de Josep Vicent:

Els hòmens primer, si és home, i després les dones, i al contrari.

Editorial Setzevents.

400 de circumstàncies

Dies arrere l'Àngels Gregori em va convidar a participar en un recital de poesia que es farà al final del mes a Oliva per a commemorar la data cabdal al nostre país de l'expulsió dels moriscs. Malauradament, per raons de faena i d'estudis no podré assistir-hi. Jo havia creat un poema al tall de l'esdeveniment, però com que no hi aniré i com que és un poema tan i tan específic, doncs, perquè no es perda en el calaix i atesa la freqüència tan espaiada amb què aporte poemes al blog aquest, ací l'escric (i no recite).

Digues, quin mèrit ha tingut
que no menjàrem carn de porc?
Quin orgull podríem demostrar
negant a la boca que tastara el vi?

Amb el disgust de la impotència,
amb la recança,
volia poder recordar només
aquesta part anecdòtica d'uns retrets.
Però hom no pot foragitar
allò que realment dol,
allò que fa mal de veres.

De què ha servit pregar cinc voltes al dia,
si no hi havia ningú que escoltara?
Per què ens hem jugat la vida de blanc per la negra,
si no hi era ningú per a considerar-ho?

Abatut per la pena del segle que s'ensorra
va entendre que la fe és un miratge,
perquè la força està en els fets de l'home,
i no en la confiança en les promeses intangibles:
a la terra l'home disposa el món
i ell no era dels qui disposaven.

Del tacte d'una clau recorda una esperança,
malaguanyada,
i animal de records, a hores d'ara
convindria que la indiferència
l'embolcallara.

Haikú 1

L'any passat em vaig presentar al concurs de Haikús d'Olot. Era la primera volta que feia aquesta mena de composició; ací teniu el primer.

Música: "Phat Bass" de Warp Brothers

Segària

Fa un any em van demanar col·laborar en una antologia de poesia que tenia com a tema el país des d'un punt de vista del paisatge, de la transformació ambiental, de l'acció humana, etc. Jo hi vaig presentar un poema que seguia la línia del Dos poals, i amb molta mà esquerra em van demanar de posar-n'hi un altre, ja que no encaixava amb el conjunt del poemari. No em va agradar gaire la proposta, però hi vaig cedir. El vaig refer i els el vaig enviar.

Ja fa un any que encara no ha eixit el poemari, no sé si es publicarà o no, i com que tarden a treure'l, doncs no vull esperar-me més. Ací el teniu.

Música, "Petit homenet de muntanya", Joan Miquel Oliver.