U 4

Música: Porcelain, Moby.

U 3

Música: Enjoy the silence, Depeche Mode.

U 2

Música: Teardrop, Massive Attack.

U 1

Aquest mes d'agost no penjaré poemes d'altri, només penjaré poemes meus amb música (ves, cap cosa novedosa!), però aquests poemes d'agost no pertanyen al Dos poals de sabó, sinó que formen part de la plaqueta que vaig presentar a Almussafes l'abril passat, i que va quedar finalista juntament amb quatre plaquetes més. El recull es diu U.

Pel que fa a l'opció dels comentaris, desconnectaré aquesta opció. La raó és que m'estime que ho sentiu tot i després hi digueu la vostra, allà el final d'agost.

Música: You're not alone, Olive.

Moviment ràpid

Aquest poema tanca la primera part del Dos poals. La veu poètica ha mostrat amb tristesa com ha quedat el camp després de tants poemes i considera que no hi ha imatge més aclaridora que algunes de les que Dalí pinta: per exemple, hom podria recordar, d’entre altres, la dels rellotges.

El meu món

La veu poètica vol fer saber quin és l’estat d’ànim que té. Vol mostrar als lectors de quina manera es sent i ho fa amb aquesta mena de diàleg desfigurat, en què la veu poètica fa servir el títol del poema per a parlar primer (dins la concepció poètica de la veu hi ha el joc que poden donar els títols, com han fet Calders i Monzó en els seus contes, molts d’aquests comprensibles quan s’interpreten aquests títols) i el diàleg es fa efectiu amb el mateix poema, quan la persona interpel•lada respon a la veu poètica. Una altra volta la ironia i la mala llet.

Ramon

Dues parts funcionen independents però alhora lligades en aquest poema. Que la veu poètica cite Ramon Llull no és una mostra de pedanteria literària (no li agraden molt els temes de les poesies d’aquell), sinó una troballa d’una ànima bessona en aquest món de la lletra en el qual reflectir-se. Cadascú ha pres un paper i fa el possible per a dur-los a terme. Al remat, també la veu poètica sap defensar-se dels atacs: qui ha llegit el llibre (o ha començat a sentir-lo) deu haver comprovat de quina manera la ironia i el joc són un bon escut.