Va ser u d’aquells dies que no estava gaire fi abans de començar les classes. No m’esperava un bon dia, havia començat ja la carrera dels exàmens als alumnes i s’acostava la pressió de corregir i fer-me mala sang del desastre de notes. Abans de començar el dia m’agrada mirar el correu, i va ser quan em vaig trobar el poema. Puc dir que em va alegrar els moments d’abans començar la classe.
Pel que fa a la versió, està molt ben trobada i ben recreada. Ha estat una gran faena.
Música: “Graucholorfen”, de Hedningarna.
Pel que fa a la versió, està molt ben trobada i ben recreada. Ha estat una gran faena.
Música: “Graucholorfen”, de Hedningarna.
6 comentaris:
Bé, jo no he anat mai a l'Ikea, però n'he muntat molts mobles que hi han comprat els meus amics i tampoc és per a tant com diu la llegenda negra de l'Ikea.
Sí, si alguna volta vols que t'ajude a muntar mobles de l'Ikea, m'ho dius.
Jo hi he anat i, si puc evitar-ho, no tornaré mai més. Una abraçada.
Oreto, jo no he anat mai a l'Ikea, i he de dir que m'agradaria anar-hi alguna volta, per veure què hi ha, i com és d'aclaparant, com diuen.
Gràcies per l'oferiment, Teresa: jo també he hagut de muntar mobles en casa. Si algun dia em trobe collat, ja t'avisaré.
Gràcies dospoals!
De res. Confie que la meua versió t'haja agradat.
Publica un comentari a l'entrada