“El pi de Formentor” és el segon poema que vaig haver d’aprendre de cor quan era 8é de l’EGB (2n de l’ESO), però aquesta volta la mestra no ens va fer recitar-lo (¿potser perquè va considerar que no pagava la pena fer l’activitat, tal volta perquè el primer recital va ser un fracàs? No ho recorde bé, tanmateix). Com el dels Algadins que ja he recitat abans, aquest poema també sol aparéixer als llibres d’institut per a treballar el tema de la poesia. Altrament, he tingut el plaer de visitar el cap de Formentor i m’he fet la il•lusió de suposar que u dels tants pins que hi han devia ser el que cantava el poeta mallorquí. Roda i volta, per una cosa, per l’altra o per l’altra hi guarde simpatia, de manera que he decidit enregistrar-lo en aquesta finestra.
Altrament considere que la veu poètica amb aquest poema ha endegat una propaganda un poc exagerada envers el pi. Perquè, sincerament, els pins no crec que arriben ni a ser més vells que l'olivera, ni més forts que el roure, ni més verds que el taronger. Com diríem actualment, crec que l'operació de màrqueting ha sobrevalorat massa les qualitats del producte.
Música: The Chemical brothers, “Hey girls, hey boys”
Altrament considere que la veu poètica amb aquest poema ha endegat una propaganda un poc exagerada envers el pi. Perquè, sincerament, els pins no crec que arriben ni a ser més vells que l'olivera, ni més forts que el roure, ni més verds que el taronger. Com diríem actualment, crec que l'operació de màrqueting ha sobrevalorat massa les qualitats del producte.
Música: The Chemical brothers, “Hey girls, hey boys”
6 comentaris:
Ieeeeeeeee, dospoals! A vore si aprenc prompte a tocar la guitarra i fem una composició musical més addient als poemes, perquè això del "bacalao" està prenent ja massa protagonisme dins el món de la poesia catalana, eh...?;p
Et faig una precisió. La cançó que he posat no és de la denominada màquina (aquella dels anys 90). Els Chemical formen part de l'etiqueta electrònica.
Drum and Bass, amics, els Chemical són eminentment drum 'n' bass...
D'altra banda, no hi ha manera d'escoltar el poema!
Salut.
Gràcies per la precisió.
Doncs jo sí que puc sentir-lo!
Que toca ara? Un fragment del Canigó del Verdaguer per a culminar amb l'Oda a Espanya del Maragall?
Això teu és més greu del que sospitava hehe
Prenc nota dels poemes que em dius.
Publica un comentari a l'entrada