dilluns, 28 de novembre de 2016

Sulpícia

I tanmateix no paresc haver estat pocs dies abans
igualment per a tu, llum meua, preocupació bullent;
si he comés en tota la joventut estúpida alguna cosa,
de què confesse penedir-me'n més,
és que anit que vaig deixar-te sol,
dissimulara la meua ardor amorosa.


Ne tibi sim, mea lux, aeque iam fervida cura
ac videor paucos ante fuisse dies,
si quicquam tota commisi stulta iuventa,
cuius me fatear paenituisse magis,
hesterna quam te solum quod nocte reliqui,
ardorem cupiens dissimulare meum.

dilluns, 14 de novembre de 2016

Sulpícia 5

 ¿No és a tu, Cerint, honesta la cura de la teua jove,
ja que la calor colpeja el meu cos feble?
Ai! Altrament jo malalties tristes vèncer no desitjaria,
llevat que pense si tu també vols.
Però ¿què em beneficiaria vèncer les malalties,
si tu pots suportar els nostres mals, insensible, en el pit?

 
Estne tibi, Cerinthe, tuae pia cura puellae,
quod mea nunc vexat corpora fessa calor?
A! ego non aliter tristes evincere morbos
optarim, quam te si quoque velle putem.
At mihi quid prosit morbos evincere, si tu
nostra potes lento pectore ferre mala?