dilluns, 30 de març de 2009

La caverna

Dies arrere s'ha celebrat el dia mundial de la poesia, i també fa no res s'ha fet el poefesta d'Oliva. Aprofitant l'avinentesa vull aportar alguna cosa poètica, i per això penjaré un poema d'Isabel Garcia Canet.

Vaig conéixer-la (de manera conscient) fa ja més de quatre anys a Reus. Després va passar el temps i va ser per la tardor de l'any de Frankfurt que vaig estretir-ne el contacte poètic. Al remat, l'any passat vaig triar uns poemes seus del llibre Claustre per al recital de poesia que vaig fer a la Universitat de Leicester, organitzat per l'Anna Vives, lectora de català allí.

El poema que he penjat m'agrada, em recorda les classes del COU quan féiem filosofia i el professor ens explicava el mite de la caverna, aquells anys de jovenesa i de majoria d'edat. Tel·lúric.

Música: A split second, "Flesh"



2 comentaris:

Teresa ha dit...

hehehe, mola, però no l'entenc :-(

Una coseta... no sent la música i sent molt malament la veu... Només em passa a mi?

Joan ha dit...

gracies pel poema pero crec que es el mateix que ens havies deixat el 3 de febrer.... o son coses del meu ordinador ?