dilluns, 15 de setembre de 2008

Amb una tèrbola

(Tanque. No em compensa. La meua intenció era promoure un lloc d'opinió i de reflexió poètica, i valorats els resultats, he comprovat que no he sabut reeixir-ne. Ací deixe el darrer; no sé si en penjaré més)


Raïm de vent de Júlia Zabala és un llibre difícil per a mi (i els que han vingut després hi han continuat la línia). Té unes referències que no he viscut, descriu un món que no m’és habitual, si no és que el veig per la televisió, fet i fet, a molta distància; pel que conec de Júlia és doncs un món on ha viatjat, que ha observat i viscut d’acord amb els seus estudis i interessos personals. Tot un món diferent del meu, del qual puc sentir empatia, però que no és meu.

Tanmateix, en aquest llibre sí que hi reconec una violència molt evident, gens superficial, i que es centra en un col•lectiu ben concret. La veu poètica escrivia aquests versos sent molt jove i fa cosa intuir que en aquesta joventut hom puga desplegar una violència, un patiment i una frustració considerables, a l’hora de retratar la vida i la societat del sud del nostre sud, que en el meu cas només he vist en pel•lícules, telenotícies, fotos, etc.

Música: And One, “Metalhammer”.


8 comentaris:

Teresa ha dit...

A vore, xiquet...

En primer lloc: però si desactivares els comentaris dels darrers posts que penjaves amb poemes de l'U i digueres que ja explicaries per què i encara no ho has fet...

En segon lloc: si la gent no participa con voldries, potser hauries de canviar d'estratègia,no? Vull dir, que penjar poemes amb música tecno pot ser una cosa novedosa i pot despertar curiositat, però només al principi, després ja no mola tant (això ja t'ho vaig dir jo i crec que algú també t'ho ha dit alguna vegada als comentaris, que no li agradava).

La gent opina quan hom té en compte la seua opinió; si opina i veu que no serveix de res, al final opta per la indiferència. Això ho fas tu, jo i tot el món...

En conclusió: que no sé si estàs parlant seriosament o és una conya de les teues, però que trau-te això del cap i si volies currar-te un lloc de poesia, fes-ho. Tu pots!;-)

Besets

dospoals ha dit...

Com ja he dit, la raó del tancament és que no he sabut embotinar la gent.

Efectivament, vaig desactivar els comentaris, llevat del 6é. Potser ha estat error meu no posar U i 6, però hom podia veure que en aquest poema l'opció del comentari estava activat(em pensava que els visitants s'haurien adonat del detall).

No em sona haver escrit que explicaria al final de la història el motiu de desactivar els comentaris. Simplement vaig dir al principi que el desactivava fins al final de l'agost (el 31 és final d'agost) i que ho feia perquè preferia un comentari (en conjunt o d'alguna part) una volta sentit tot.

La meua idea del blog és ajuntar aquesta mena de música amb poemes en català, a més a més de penjar coses meues (amb música o sense): és el que he fet, doncs. És una cosa que em ve de gust fer. Pel que fa a la reflexió que proposava, no es limitava a la música sinó al conjunt o al poema. Si, a la gent, no li agrada la música, però sí el poema, o alguna altra cosa, doncs era totalment lliure de dir-ho.

Sobre la cosa d'opinar, si hom no vol dir res, no seré jo qui li lleve el dret. Ara bé, si no diu res ningú (i a mi m'agradaria que ho feren), doncs tanque la paradeta, perquè no em compensa: continue experimentant i no ho penge.

Després de tot acò, queda clar que parle seriosament. Com ja he dit, no crec que penge alguna cosa més. Potser sí, potser un poema cada tres mesos, per exemple. La meua idea era un blog actiu, amb una proposta cada setmana, fesqueta, fresqueta, no com el blog del dospoals, que és més llarg.

Al remat, em dius que si volia currar-me un lloc de poesia. Dona, em sembla que he estat fent una faena (bona o dolenta, però hi he estat fent alguna cosa), fet i fet, la que em naixia.

Gràcies per l'opinió,

besesta a tu també.

Anònim ha dit...

Soc Lozano, ja sabies que en cas de baixó m'havies de tocar!!
Vull donar-te el meu suport com a lector anònim que no comenta res, supose que com a milers i milers de lectors anònims que entren als teus blogs i no diuen res.

No tanques aquest gimnàs poètic!!

dospoals ha dit...

Benvolgut A. J, u dels milers i milers d'internautes que consulta el blog. Gràcies pel teu suport però em sembla que la cosa ja està decidida. Com he comentat, tanque, ja vorem si penge alguna cosa a la llarga.

Anònim ha dit...

Buenas, como lectora asidua del blog.........lamento que cierres la "paraeta", espero poder leerte y escucharte nuevamente.

Lamento no escribir en catalán, la meva ortografía és...........pésima.

Besets, Xelo

dospoals ha dit...

Xelo, com ja he comentat, ja vorem si penge alguna cosa.

Joan ha dit...

he tornat de vacances i m'he trobat amb el teu post.
no tanques. el teu espai es molt interesant i tens gent que et seguim. pensa-t'ho

dospoals ha dit...

Gràcies per les teues paraules. Evidentment que tinc gent que em segueix, però com ja he dit adés, no em compensa al cosa.També com he dit adés, ja voré si vaig penjant al guna cosa.