dissabte, 23 de febrer del 2008

Vora el barranc dels Algadins

Potser resulta estrany que recite aquest poema de Teodor Llorente, més que res perquè el meu estil de fer poesia no connecta gaire amb aquest poeta (un intel·lectual que no té gaire simpatitzants en els àmbits nacionalvalencianistes perquè sembla que hauria pogut fer més del que va fer per a redreçar el camí polític valencià, en aquell temps en què els intel·lectuals tenien algun paper destacat en la societat. Un intel·lectual que sembla que per mantenir un benestat al Cap-i-casal va tombar-se cap a postures més sucursalistes).

Deixant de banda aquest fet lateral, la raó per què he decidit incorporar a aquesta finestra el “Barranc dels Algadins” és perquè va ser el primer poema valencià que vaig haver d’aprendre de cor, a 8é d’EGB (2n d’ESO), i recitar-lo a classe, ja que la mestra ens hi va obligar. A causa d’açò, vaig començar a tenir els Algadins dansant pel cap. Ja a 3r de BUP (1r de Batxillerat) el professor de valencià ens va fer recitar un poema i, ves per on, vaig decidir triar el Barranc una altra volta (també perquè era limitadíssim en el món de la poesia i no tenia molts recursos al cap). Ja de grandet el poema continua sent-me present perquè els Algadins apareixen constantment a tots els llibres de text de l’institut, com a exemple per a treballar el tema de la poesia (Bé, aquest i “El pi de Formentor, un altre clàssic).

Així doncs, com que sembla que aquest poema s’ha convertit en un text ben enfadós, i d’alguna manera, en part de ma vida literària, pense que seria adient retre-li aquest homenatge, malgrat Teodor.

Música d'Espiral "Dune"






7 comentaris:

Joan ha dit...

no deixa de sorprendre'm la teua originalitat poetica, la tecnologia, etc, etc del teu bloc. Finalment he possat un link al meu per tal que n'hi haja mes gent que conega els Versos Triats!

dospoals ha dit...

Moltes gràcies per la teua confiança d'hostajar-me al teu bloc.

Pel que fa al contingut, val a dir de bestreta que la recitació i l'editatge de les músiques són del més matusser, però davant la meua mancança de recursos faig el que puc.

Al remat, aquesta mena de música sempre ha estat lligada a mi (per això de les nits dels caps de setmana per la Marina) i volia veure quin efecte podia tenir en la poesia catalana. No cal dir, que en tinc uns quants més preparats ja...

Teresa ha dit...

Mare meuaaaaaa... la ruta poètica del "bacalao"!

CESC ha dit...

La veritat és que m'he imaginat Teodor Llorente ballant eixa música alhora que recitava el poema reposseït de fillor de la morta viva i he al·lucinat falleres pterodàctiles antropofàgiques. Continua nano, això és com "el bakalao". Salutacions

dospoals ha dit...

Si és que estava cantat: no ha estat l'Horta de València el bressol d'aquesta música... Només et falta que Dalí te'n pinte el quadre del que has dit.

CESC ha dit...

La veritat és que aquest poema del Llorente forma part de la vida de molts dels qui hem fet del català feina diària. Jo també me'l vaig haver d'aprendre per a altres ocupacions festives tradicionals que em fa vergonya, fins i tot, esmentar. Supose que deus conèixer la versió musical que en va fer el Paco Muñoz, no? Doncs, això. Salutacions.

Unknown ha dit...

Off-Topic:
Hem encetat la iniciativa d'anar reunint en un mateix blogroll els blocs personals existients a la Marina Alta. Si no tens res en contra hem inclòs el teu al llistat i t'animem a participar-hi amb totes les suggerències que cregues convenient enviant un e-mail a l'adreça marinaaltaesfera@gmail.com
Si ens facilites la teva adreça electrònica et mantindrem informa't de tot. Si coneixes altres blocs de característiques semblants pots proposar la seva inclusió.
Salutacions.

Feed
http://www.google.com/reader/public/atom/user/04404567613448018428/label/marinaaltaesfera