dimarts, 8 de gener de 2008

Visca

Aquest és el primer poema del llibre premiat dels Dos poals, però no va ser el primer de crear-lo. El fet cert és que no recorde ni com ni quan se’m va ocórrer. Potser va ser una d’aquelles mitjanits de divendres que era al pis de València, escrivint versos, a fosques amb una lampadeta d’escriptori encesa (com veieu, tot molt ideal); no sé per què em va vindre una llampada dels dibuixos animats Bola de Drac, concretament aquells moments en què els personatges enceten un parlament èpic per motiu d’una batalla. En aquest cas em va vindre al cap quan Son Goku, mig mort, acabava de derrotar el dolent del moment, i va enraonar sobre el que havia significat aquell enfrontament definitiu, aquella victòria gairebé pírrica (perquè allí es fan unes destrosses impressionants).

Vaig voler recrear aquesta mena de discurs gloriós, aquest soliloqui heroic, i hom podria dir que ens vam quedar a gust: Goku després de tants episodis de lluita, i jo perquè insospitadament, sense ser-ne conscient, sense adonar-me’n, havia compost un manifest, el meu propòsit d’intencions dins el món de la poesia catalana; roda i volta, havia trobat el poema que havia d’obrir el llibre, que havia de brindar l’aparició meua al món de la literatura i havia de ser la clau de tots els meus panys poètics.





14 comentaris:

rAnita nOe ha dit...

on es el poema??

xim ha dit...

Hola, triador.
I si dic que el poema guanya en escoltar-te'l recitar? Tens un catalanesc bellíssim, d'una riquesa fonètica formidable!
Espere que dure així d'íntegre malgrat els vils esforços per fer-lo callar a càrrec dels precintadors de Carrasquetes.
Haurem de cridar a Goku per defensar-nos-en?

nimue ha dit...

molt bona iniciativa! m'agrada molt la història del Goku però no puc escoltar el poema. Li done al play i no se sent res... (no és cosa del meu ordinador, tot els altres plays de totes les pàgines sonen) Provaré en un altre moment...

Francesc Puigcarbó ha dit...

Jo tampoc se on trobar el poema!
AI, QUE FUGISSERA ES LA POESIA.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Sincerament, no tens cap més poema

dospoals ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
dospoals ha dit...

A tota la gent, ho he tornat a posar i ja funciona. No sé què deu passar. Demane disculpes a tothom.

D'una altra banda, si dels quatre que hi heu deixat constància, hi ha u que diu que tinc un catalanesc bellíssim, una de dos: o realment ho ha sentit (i potser es sorprén que algú de la Marina tinga un bell catalanesc), o se'n fot de mi!

nimue ha dit...

visca! ja l'he pogut sentir! :)

això d'entrenar dur ja m'agrada, ja... ;)

dospoals ha dit...

Visca, sí, visca, que sembla que ja funciona per a tots (es veu que tenia mania a uns quants!)

Efectivament, això de ballar requereix molt d'entrenamet i ben dur! Ara que balle jotes ho he comprovat.

Somiatrufes ha dit...

Ostres, quina nostàlgia... i quin fragment més "èpico-pop"! T'imagino fent un kamehame (es deia així, oi?) poètic. No tens versos d'en Vegeta emprenyat?

Felicitat pel bloc.

dospoals ha dit...

Per al poemari que estic escrivint ara (en la línia del Dospoals), potser seria bona idea incloure el Vegeta, ves a saber.

Teresa ha dit...

Ei, jo també el vaig sentir només m'enviares l'adreça i sí que vaig poder. Potser ha estat una incidència puntual de la xarxa...qui-sap-lo?

xim ha dit...

Cony, dospoals! No me'n sorprenc. Ni me'n fot menys encara. Però deixa que me'n congratule del nostre català davant aquesta colla de septentrionals X-DD!

Sobre això que la poesia ha de recuperar "el terreny perdut: la veu" no cal que et conte què opine, veritat?

dospoals ha dit...

Teresa i Xim, no vos podeu imaginar el disgust de llegir correus o comentaris que em dien que no es sentia, etc. Estava frustrat, com podia ser que uns sí i altres no?

Xim, m'he sentit unes quantes voltes i pense que no ha eixit tan bé com confiava. Malgrat tot, trobe que ho faig més bé que algunes patums que hi ha pel món de la poesia. Al remat, gràcies pels elogis.