dilluns, 15 de setembre de 2008

Amb una tèrbola

(Tanque. No em compensa. La meua intenció era promoure un lloc d'opinió i de reflexió poètica, i valorats els resultats, he comprovat que no he sabut reeixir-ne. Ací deixe el darrer; no sé si en penjaré més)


Raïm de vent de Júlia Zabala és un llibre difícil per a mi (i els que han vingut després hi han continuat la línia). Té unes referències que no he viscut, descriu un món que no m’és habitual, si no és que el veig per la televisió, fet i fet, a molta distància; pel que conec de Júlia és doncs un món on ha viatjat, que ha observat i viscut d’acord amb els seus estudis i interessos personals. Tot un món diferent del meu, del qual puc sentir empatia, però que no és meu.

Tanmateix, en aquest llibre sí que hi reconec una violència molt evident, gens superficial, i que es centra en un col•lectiu ben concret. La veu poètica escrivia aquests versos sent molt jove i fa cosa intuir que en aquesta joventut hom puga desplegar una violència, un patiment i una frustració considerables, a l’hora de retratar la vida i la societat del sud del nostre sud, que en el meu cas només he vist en pel•lícules, telenotícies, fotos, etc.

Música: And One, “Metalhammer”.


dilluns, 8 de setembre de 2008

T'estimo

(no m'hauria imaginat una indiferència tan contundent, però, bé continuarem, res i avant)

No trobe un llibre de la Maria Mercé Marçal. No sé per on para, el dec haver perdut en el trasllat de casa. El fet és que m’he adonat quan he tirat a cercar-lo per a fer-ne una lectura. És el Bruixa de dol, el llibre que vaig llegir el darrer any de la carrera per a fer un treball d’una assignatura.


Dita l’anècdota, he de reconéixer que Marçal és una gran desconeguda per a mi. He llegit un parell de llibres i el fet és que no m’ha acabat de fer el pes. No he sabut connectar prou amb el missatge de la veu poètica, malgrat que hi han poemes que sí que m’han agradat. Espigolant, espigolant, he trobat un parell de poemes que he vist que podia recitar jo (perquè evidentment, d’açò es tracta, que siguen poemes que, dins les meues limitacions, em trobe còmode recitant-los).

Música: Antico, “We need freedom”.