dilluns, 28 de gener del 2008

Els amants

Aquest és u dels poemes més recitats de l’Estellés, fins al punt que hom n’acaba fastiguejat, de sentir-lo tantes voltes, la gran part en casaments i en alguns recitals a l’ús (el mateix ocorre amb la cançó de Sau “Boig per tu”): tanmateix, només en algunes ocasions, perquè aquest poema, ben recitat, és u dels millors que té la nostra literatura. Una d’aquestes situacions en què em va desagradar el poema (i de retruc, començar a avorrir-lo) va ser quan el vaig sentir recitar a un professor de la facultat que ens explicava poesia (bé, no només vaig avorrir-li aquest, també quan es va posar a recitar el poema del pimentó torrat). Aquella recitació em va semblar inútil, falsa, condescendent i avorrible, com un poema recitat de forma rutinària i complaent, com una gràcia sense gràcia (com si aquella ocasió i el públic no foren especials també: una assignatura de poesia com a mínim ha de fer fama al nom que té i esforçar-s’hi per corprendre els alumnes). Ací va la meua proposta, amb la intenció de fer-hi un altre gir. Ara podreu dir-hi la vostra.

La música... Per què desgraciar la sorpresa? Ja ho posaré la setmana que ve...



5 comentaris:

Lliri blanc ha dit...

Primer volia agrair-te per la teva visita al meu blog.
Aquest poema està molt bé, no'l coneixia per què no soc catalana ni algueresa.Escric en català només perquè en tinc gana!
La versio' recitada és aquella del prof?
Salutacions

Teresa ha dit...

I amb tots vosaltres...Dj Joseph! jajaja. Molt original, sí senyor...

nimue ha dit...

jo la cançó del Boig per tu la tinc avorridíssima! El poema de l'Estellés no. Sempre m'agrada escoltar-lo. Però mecatxislamarrr... música abaetxo? música abaetxo? Dospoals? música abaetxo? Deixa'm que ho assimile i ja et diré si sí o si no...

dospoals ha dit...

Lliri, no entenc la part final del comentari: el poema gravat està recitat per mi. Potser he d'entendre que l'he recitat de forma avorrida? Igual de prescindible que la del professor aquell? Potser. M'he estat sentint voltes vàries i el cert és que no m'acaba de fer el pes. Hauré de treballar-lo més.

Teresa, aquella dècada ha fet molt de mal en unes ments tan tendres com teníem en aquella època!

Sí, Nimué, sí. Música abadejo! I què! Però ves preparant-te, ves fent-te la idea perquè tu també cauràs, caureu tothom. Aprepara't literatura catalana, ho, ho, ho!

Lliri blanc ha dit...

perdona el meu català...no entenia dir que la forma és avorrida.caldria però una mica més de èmfasi.La teva veu tornar-se musica! Això és el meu humil pensament.
M'agrada el teu blog..una cosa de avorrint hi ha: la comprovacio' de paraules deixant comentaris..ztkityspyo ajut!
fins aviat